Els Albertos, condemnats

El tribunal de la Secció Setena que ha jutjat el cas ha condemnat els dos cosins a anar a la presó pel delicte d'intent d'estafa processal al Suprem, però també els ha imposat una multa a cadascun de 192.000 euros per l'acusació i la denúncia falsa contra els seus socis d'Urbanor, que hauran d'indemnitzar amb 45.000 euros pels danys morals soferts.

Les penes rebudes per Cortina i Alcocer, els quals exculpava el Ministeri Fiscal, són molt inferiors a les sol·licitades per les acusacions particulars, que demanaven entre quatre anys i quatre mesos i vuit anys de presó. Aquesta reducció és deguda, entre altres coses, al fet que no han estat condemnats per la falsificació de la missiva. En aquesta carta, que data de l'octubre del 2000, un dels socis minoritaris de la societat Urbanor, Pedro Sentieri, admetia que tant ell com el constructor Julio SanMartín coneixien l'existència de dos preus per a la venda dels terrenys on després es van edificar les torres KIO de Madrid, una versió contrària a la que varen donar davant dels tribunals.

El cas es remunta al març del 2003, quan, després que el Tribunal Suprem condemnàs els Albertos, van firmar un contracte amb els germans Arnaiz per a la recerca de proves exculpatòries a canvi de 4,9 milions d'euros. Pocs dies després de signar aquest document, el 9 d'abril de 2003, Glòria Àlvarez, amiga d'un dels Arnaiz, presentà una denúncia davant de la Fiscalia amb una còpia de la carta que suposadament havia rebut de manera anònima. Posteriorment, quan les proves pericials apuntaren que la firma era autèntica però que el text havia estat manipulat, es varen sobreseure les actuacions per fals testimoni contra els socis minoritaris d'Urbanor i es varen incoar diligències contra els Albertos, els Arnaiz i Àlvarez. La sentència no suposarà l'entrada a la presó dels dos empresaris, ja que aplica una pena baixa de tancament i ha de ser confirmada pel Suprem, al qual recorreran.