Decepció als EUA per la retirada de Kosovo

L’Executiu digué que respecta les opinions dels aliats de l’OTAN, però considerà legítima la determinació que fos la ministra de Defensa, Carme Chacón, la que comunicàs la retirada durant la seva visita a la base del contingent espanyol a la localitat kosovar d’Istok.

Abans que es conegués la posició dels EUA, el president José Luis Rodríguez Zapatero defensà des de Brussel·les que l’Estat espanyol pot acordar el replegament de manera autònoma, igual que decideix en solitari participar en les missions internacionals.

La crítica feta a través del portaveu adjunt del Departament d’Estat nord-americà, Robert Wood, suposa la primera discrepància amb l’Estat espanyol des que Barack Obama assumí la presidència. Els aliats de l’OTAN pactaren el 1999 "entrar-hi (Kosovo) i sortir-ne junts", segons Wood, que també va expressar el malestar de la Casa Blanca per haver estat informada poc abans que s’anunciàs el replegament de manera oficial per un alt càrrec del Ministeri de Defensa.

Zapatero assegurà que la resolució és "coherent" a causa del rebuig espanyol de la independència de Kosovo, motiu pel qual la tasca dels 630 soldats que són a la regió "perdia bona part del seu sentit". Segons el cap de l’Executiu, l’Estat ja ha complert "amb escreix" la seva missió.

Tal com aclarí la vicepresidenta primera María Teresa Fernández de la Vega, la decisió de la retirada s’ha anunciat després de traslladar-la de manera "raonable i raonada", fa mesos, als socis de l’Estat i als organismes de l’OTAN.

Per part seva, la secretària de Política Internacional i Cooperació del PSOE, Elena Valenciano, recordà després de les crítiques dels "populars" que el PP demanà que l’Estat retiràs les tropes de Kosovo l’endemà de la seva declaració unilateral d’independència, la qual cosa "sí hauria estat precipitada".