Els mariners del Playa de Bakio tornen a casa i relaten la duresa del captiveri

A Torrejón de Ardoz, la tripulació fou rebuda per la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, que manifestà la «satisfacció» en nom del Govern per la tornada dels pescadors. «El seu desig és retrobar-se amb els familiars i poder descansar de tanta tensió», afirmà la ministra, anticipant les escenes que posteriorment es visqueren a Galícia i a Euskadi. Quan els cinc bascs arribaren a l'aeroport de Bilbao, foren rebuts pel delegat del Govern i els seus familiars.

A Galícia, la rebuda de parents i amics es completà amb la presència del president de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, i del delegat del Govern. El patró del vaixell, Amadeo Àlvarez, assegurà que durant els vuit dies de segrest «per ventura he dormit 10 hores» i fins i tot passaren dies «aguantant insolències» i sense poder aclucar l'ull. «Tenc encara l'ensurt al cos», relatà, i esmentà com a pitjor record d'aquest calvari el moment en què els segrestadors metrallaren el pont. «Per a ells la vida no val res, menys que una pandereta», assegurà, i assenyalà que encara que no els havien tractats malament físicament, sí que ho havien fet «psicològicament».

En aquest sentit, el contramestre, Àngel Fernández, manifestà que havien arribat a pensar que «no tornarien a veure la seva terra». Després de la seva arribada encara no s'ha aclarit, però, si s'ha pagat cap rescat -i qui ho hauria fet- per posar fi al segrest. De la Vega eludí ahir un cop més la qüestió, perquè «l'objectiu era dur els segrestats sans i estalvis». I s'escudà en les pròximes compareixences d'Espinosa i Miguel Àngel Moratinos, que «facilitaran -afirmà- totes les explicacions» en el Congrés.