Carod: «El meu nom és Josep Lluís, aquí, a la Xina i a qualsevol lloc»

«Si vostès en 300 anys, des de 1714, no han après a dir Josep Lluís i en canvi sí que han après a dir Schwarzenegger, vostès tenen algun problema, no jo», enflocà Carod a una dona del públic que li digué José Luis. Aquesta li contestà que no tenia gens d'interès a saber català. «Si vostè no té gens d'interès a aprendre català, com vol que a Catalunya hi hagi gent que es pugui sentir còmoda en un Estat que expressa aquest menyspreu per la llengua catalana que acaba vostè de tenir», replicà Carod, la qual cosa provocà un aplaudiment entre el públic.

D'aquesta manera, Carod s'encarà també un espectador que, després de dir-li José Luis, criticà que a Catalunya s'hagi d'aprendre català per poder obtenir un treball. «Em dic Josep Lluís, aquí, a la Xina i a qualsevol costat, i vostè no té dret en absolut a modificar el meu nom», li va etzibar, per agrair-li després irònicament que, «feliçment, les qüestions lingüístiques no depenen de vostè».Carod assegurà que el seu independentisme no és «antiespanyol» ni va «contra Espanya», però considerà que «Espanya com a possibilitat d'Estat plural de vida en comú ha fracassat» i que «no vol ser d'una altra manera». «Si tal com està, no hi cabem, volem ser una altra cosa».El dirigent republicà exposà un paral·lelisme amb Gibraltar, i assegurà que les polítiques espanyoles posen cada pic les coses més fàcils per dir «si no ens volen, què fem allà».