Acebes nega els reagrupaments i els trasllats d'etarres entre 1998 i 1999

Afirma que eren traslladats a Madrid per «acudir als judicis de l'Audiència Nacional»

AgènciesPalma10/03/07 0:00

El secretari general del PP, Àngel Acebes, continua negant que els governs del PP reagrupassin presos etarres en presons d'Euskadi i zones properes, tot i les dades del Ministeri de l'Interior del qual ell fou responsable entre 2002 i 2004. Entre setembre de 1998 i novembre de 1999 foren acostats 42 etarres a presons de Donòstia, Bilbao, Pamplona, Langraiz Oka i Villabona. Acebes assegura que només eren «traslladats prop de Madrid» perquè assistissin als judicis de l'Audiència Nacional i «després tornaven a les presons d'origen». Segons la Cadena Ser, el departament d'Interior dirigit per Jaime Mayor Oreja anunciava el 18 de desembre del 1998 la decisió de traslladar a la Península 21 presos d'ETA i ho justificava pel «factor territorial i geogràfic». En cap cas s'esmenta la raó esgrimida ahir pel secretari general del PP en unes declaracions a Telecinco. Segons Àngel Acebes, els trasllats es produïen en la «majoria de casos» a Madrid perquè està l'Audiència Nacional. L'exministre assegura també que després de la seva compareixença davant dels tribunals tornaven a les seves presons d'origen. Acebes negà, a més, que es produís qualsevol tipus de reagrupament de terroristes en presons dEuskadi.

Aquesta dada també xoca amb les pròpies dades d'Interior, que demostren que entre el 16 de setembre de 1998 i el 28 de novembre de 1999 es van dur a terme 42 trasllats d'etarres. En un altre document, publicat el 8 de desembre de 1997, el departament de Mayor Oreja justificava aquestes mesures en l'evolució positiva dels interns, posada de manifest, segons el Govern, en el «rebuig als postulats de la banda terrorista». Entre els presos traslladats de Tenerife a la Península per aquestes raons hi havia Iñaki Bilbao, que cinc mesos abans havia colpejat un altre pres per col·locar un crespó negre en una fotografia de Miguel Àngel Blanco, regidor del PP assassinat per ETA.

D'altre costat, Mayor Oreja culpà el director de la presó de Melilla que no es prengués cap mesura contra l'etarra Iñaki de Juana Chaos per sol·licitar llagostins i xampany després de l'assassinat d'un regidor d'UPN el maig de 1998. Tal com apareix a una nota d'Interior, la presó comunicà a Mayor Oreja els fets ocorreguts i no prengué cap mesura sancionadora. Vuit mesos després es beneficiava amb un trasllat.