El franquisme era un trípode quan acabà la Guerra Civil, l'any 1939. Amic de Hitler i de Mussolini, als quals devia la seva victòria en la Guerra Civil; jefe deMovimiento Naciona i aliat incondicional de l'Església catòlica i del Vaticà i, com a gran cuirassa, cap d'un Exèrcit ultranacionalista format a partir de la rebel·lió del 1936 per militars africanistes, que foren els qui li donaren suport per aixercar-se contra la legalitat republicana. Aquell règim s'aguantà fins dia 20 de novembre de l'any 1975.
L'abril del 1939 va ser terrible per als demòcrates derrotats. L'Estat espanyol era un immens camp de concentració. Tothom estava obligat a saludar amb el braç aixecat. A Catalunya, la Falange penjava cartells pertot arreu: «Prohibido escupir y hablar en catalán». Per la seva banda, Hitler, en nom de la superioritat de la raça ària, es preparava per fer esclatar la II Guerra Mundial. El 3 d'abril, el cardenal Gomà, cap de l'Església espanyola, envià aquest missatge a Franco: «Dios, que ha hallado en Vuecencia digno instrumento de sus planes providenciales sobre la Patria querida, nos ha concedido ver esta hora de triunfo». El cardenal Pacelli, que s'acabave de convertir en el papa Pius XII, lloava per Ràdio Vaticana «els sentiments nobilíssims i cristians dels quals han fet mostra el cap de l'Estat espanyol i molts de cavallers més».
Per la seva banda, els generals que havien fet la guerra de l'Àfrica al costat de Franco en els anys deu i vint eren els amos de tot l'Estat. Els Yagüe, Queipo de Llano, Millán Astray i Dávila encarnaven la reconstrucció d'un Imperio que en aquell moment era una Espanya destruïda per la guerra i per la fam. Respecte de la Falange, Franco s'havia convertit en el seu jefe únic des del maig del 1937, quan la unificà amb els tradicionalistes i fundà eMovimiento Naciona. En acabar la guerra, l'ideòleg era el seu cunyat, Ramón Serrano Súñer, amic de Hitler i de Mussolini. Serrano fou molt important a l'hora d'organitzar les estrevistes de Franco amb tots dos, amb l'alemany a Hendaya i amb l'italià a Bordighera. Un pic iniciada la II Guerra Mundial, Franco se sentia extasiat per les victòries de Hitler. Quan caigué França, li envià aquest missatge: «Querido 'Führer': En el momento en que los ejércitos alemanes bajo su dirección estan conduciendo la mayor batalla de la historia a un final vitorioso, me gustaría expresarle mi admiración y entusiasmo y el de mi pueblo, que observa con profunda emoción el glorioso curso de una lucha que ellos consideran propia».
L'èxtasi pronazi arribà quan Hitler atacà l'URSS el 22 de juny de l'any 1941. ¡Rusia es culpable!, digué Serrano Súñer. Y Franco llançà els falangistes i militars d'ultradreta més fanàtics a combatre-hi, amb l'esvàstica a l'uniforme. Era la División Azu.
La derrota del nazisme i la Guerra Freda feren que Franco s'hi hagués d'adaptar. Els pactes del 1952 amb els Estats Units i l'establiment consegüent de bases nord-americanes a Espanya salvaren el règim. Però l'Església ho criticà a través del cardenal Segura, perquè «els EUA són protestants i no catòlics». Tot i així, el franquisme s'aguantà sobre els tres pilars: Exèrcit-Església-Movimiento fins a la mort del dictador. A la resta del món, hi florien la democràcia i la llibertat. Aquí, les processons de Setmana Santa, el Corpus i el nacionalcatolicisme.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.