El Reglament del Congrés pot incloure l'ús limitat de les llengües cooficials

El polèmic tema de l'ús de les llengües en el ple del Congrés va originar diverses topades entre diferents grups parlamentaris -sobretot entre socialistes i independentistes-, i en els quals es va veure involucrat el mateix Marín. El tema es va derivar a la reforma del Reglament i el juliol ambdós grups van reprendre els contactes per intentar arribar a un acord en aquest àmbit. Un acord que ara podria tenir com a base la fórmula que va intentar posar en pràctica fa uns mesos el president del Congrés.

L'assumpte de les llengües va dur amb si una esmena proposada per l'anomenat Grup de Sitges, que componen els sis grups minoritaris (ERC, CiU, PNB, IU-ICV, CC i Mixt), i en què es defineix la utilització de les llengües cooficials com un dret dels diputats. Una esmena a la qual PSOE i PP es van oposar des d'un primer moment. Aquest és un tema que es va convertir en un dels principals cavalls de batalla d'ERC, i el seu president Josep Lluís Carod-Rovira, va amenaçar que aquest mateix mes presentaran una proposició de llei perquè el català, el gallec i l'euskera tinguin caràcter de llengua oficial a l'Estat.

Per la seva part, el grup socialista veu amb bons ulls la fórmula de Marín i, davant de la voluntat de diàleg i flexibilitat mostrada pels republicans en aquest àmbit, pretenen articular la negociació partint d'aquest model de de l'ús breu amb les esmentades condicions, que el Partit Popular per ara rebutja.