FAES diu que el PSOE tenia preparada la seva estratègia després de l'11-M

La Fundació presidida per Aznar insisteix a col·locar ETA darrere dels atemptats

Els filòsofs Gabriel Albiac i Joan Juarista i els periodistes Tomás Cuesta, Antxon Sarasqueta i Miquel Platón, ahir, a l'acte organitzat per la FAES

E.P.Madrid31/03/05 0:00

La Fundació per a l'Anàlisi i Estudis Socials (FAES), presidida per José María Aznar, va presentar ahir un vídeo que analitza el succeït a Espanya entre l'11 i el 14 de març del passat. En amb prou feines 14 minuts, la FAES assegura que el PSOE va guanyar aquelles eleccions i, per tant, va arribar al poder per «coacció antidemocràtica», acusa l'esquerra de sembrar «odi» entre els espanyols, insisteix en la tesi que ETA va poder tenir cosa a veure amb els atemptats i acusa com a colofó el PSOE de «representar una obra de teatre assajada mesos abans».

La presentació del vídeo va comptar amb la presència del secretari general de la FAES, Javier Lasquetty, que va dir en la seva intervenció que totes les democràcies occidentals estan en perill després de veure «el que van aconseguir» els terroristes amb els atemptats de Madrid, encara que va suavitzar després les seves paraules assegurant que no qüestionen el resultat electoral.

No hi va ser present Aznar, ni tampoc la cúpula del PP, però sí que hi va haver destacats populars entre els quals cal esmentar els exministres Federico Trillo i Loyola de Palacio.

Els 14 minuts d'aquest vídeo, titulat 'Després de la matança' i l'elaboració del qual ha estat a càrrec de Miguel Àngel Rodríguez, el primer portaveu del Govern d'Aznar, s'inicia amb imatges de la manifestació que va recórrer els carrers de Madrid el 12 de març. Sobre aquelles imatges, se sobreimpressionen frases com «Zapatero no s'oposà que Aznar convocàs la manifestació» o «Espanya és el país d'Europa que més islamistes va detenir després de l'11-S: no hi va haver imprevisió», aquesta darrera sobre una imatge d'Àngel Acebes.

Apareix en aquell instant l'anagrama d'ETA. Amb la veu en off es recorda que l'organització terrorista volgué atemptar a Madrid el desembre de 2003. Afegeix que l'oposició «posà en dubte» l'existència real d'aquesta amenaça del terrorisme islamista, i empra com a evidència declaracions de dirigents socialistes com les de Zapatero fent al·lusió al comando Dixan.