Ibarretxe avança les eleccions al 17 d'abril

El decret de convocatòria oficial d'eleccions, que dissoldrà el Parlament basc, es promulgarà el 23 de febrer, per la qual cosa la Cambra basca continuarà funcionant fins a aquell dia. Així, la dissolució serà tres dies després que s'efectuï el referèndum sobre la constitució europea.

Els anteriors comicis autonòmics van ser el 13 de maig del 2001 i la coalició PNB-EA hi obtingué 33 escons; el PP n'aconseguí 19; el PSE-EE, 13; Batasuna, set i Ezker Batua/Esquerra Unida, tres. Els principals candidats a lehendakari en les pròximes eleccions seran quatre: l'actual, Ibarretxe, per la coalició PNB-EA; María San Gil pel PP; Patxi López pel PSE i Javier Madrazo per EB/IU.

Aquesta possibilitat va ser negada pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que va recordar que la Llei de partits està vigent i va considerar que no hi ha marge perquè hi hagi una condemna de la violència per part d'aquesta formació il·legalitzada i, per tant, pugui concórrer-hi.

Abans de conèixer la convocatòria, el president va considerar que el consens sobre una reforma de l'Estatut de Gernika no només passa pel resultat de les pròximes eleccions basques, davant de les quals va cridar a evitar l'existència de dos blocs enfrontats, un de format pels partits constitucionalistes i un altre pels nacionalistes, com creu que ocorregué als darrers comicis a Euskadi.

Des de l'actual oposició basca, María San Gil (PP) va opinar que el lehendakari Ibarretxe ha elegit la data «en clau partidista i sectària» com una passa més del seu pla. Patxi López (PSE) va advertir que les eleccions no seran un plebiscit del pla Ibarretxe i va recomanar al lehendakari que «aprofiti la mà estesa» que li va oferir dimarts el president del Govern.