La resignació i el dolor s'apoderen dels rostres dels familiars afectats

Malgrat la presència del secretari d'Estat americà, Colin Powell, i del primer ministre britànic Tony Blair, promotors de la guerra d'Iraq, amb el president Aznar, la política ha quedat en segon pla. «Ens és igual que l'atemptat sigui polític o no, l'únic que puc dir és que és una barbàrie i que la meva filla ja no hi és», assegurà Ana Jiménez, la mare d'Ana Isabel Avila, morta per les bombes dels trens de la mort.

«No culpam ningú», diu per la seva part Juan Muñoz Aguayo, pare de Juan, que als 32 anys perdé la vida en l'atemptat reivindicat per la xarxa terrorista islamista Al Qaeda. Encara que amb prou feines conté les llàgrimes a l'entrada de La Almudeda, on arribà acompanyat de la seva filla i la seva nora vídua per assistir a aquest funeral, la tragèdia ha transcendit a l'àmbit familiar: «això ha estat un cop terrible no només per a Espanya, sinó per a tot el món», assegurà.

Les ties d'Ana Isabel Gil Pérez, morta al costat del fill de gairebé vuit mesos que duia al seu ventre, July i María no pogueren entrar al temple perquè altres familiars ja eren dins amb les invitacions de l'Estat espanyol que els obriren el pas a través de les fortes mesurades de seguretat instal·lades als accessos. «La unitat d'aquesta gent és impressionant. Mai havia vist res igual», comentà la nord-americana Alexis Frisch, una estudiant que s'apropà fins a la Puerta del Sol per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes.