La lluita perquè l'euskera no desapareixi

El director de Berria, Marxelo Otamendi, afirmà que no cediran ni un mil·límetre en la defensa de l'euskera, un idioma amenaçat que «mai no pot desaparèixer». Otamendi també demanà el suport de les institucions i societat civil basca. De fet, ja en té molts de suports. L'obertura de Berria (Notícia) va ser possible per les aportacions voluntàries de més de 20.000 ciutadans, i el Govern basc també els fa costat.

A l'acte de divendres hi havia nombrosos representants de Midas, l'associació que agrupa els diaris europeus en llengües minoritàries. Tots ells oposats de manera ferma a qualsevol tipus de violència i de terrorisme, però convençuts que les llengües minoritàries no han de desaparèixer. El dia abans, al frontó de Zarauz ple de gom a gom, i durant la presentació de la publicació local en euskera Hitzia (Paraula) un matrimoni major pujà a l'estrada. Eren els pares d'Iñaki Uria, directiu d'Egunkaria que encara continua a la presó acusat de rebre finançament d'ETA. Reberen un gran aplaudiment, inclosos els dirigents del PNB allà presents. També continua tancat Xabier Alegria, lligat al diari. Enmig de tantes dificultats, el Govern basc defensarà l'euskera: el potenciaran a escoles, universitat, mitjans de comunicació i al conjunt de la societat civil. Saben que sense la llengua l'autogovern rebria un cop molt dur. «El més important és l'idioma. No es pot tancar un diari amb un suposat finançament dubtós. La llengua no té res a veure amb el terrorisme», afirma la gent de Berria. Actualment més de 650.000 bascs parlen euskera habitualment, inclosos uns 40.000 a Euskadi nord.