Carod admet que s'equivocà en la forma, però no en el fons en dialogar amb ETA

Carod-Rovira admeté «humilment» haver-se equivocat en les formes en el seu diàleg amb ETA. «No hi hauria d'haver anat jo», digué, ja que, com a conseller en cap, causà «perjudici al Govern de la Generalitat». La seva dimissió com a número dos de l'Executiu es deu a la seva intenció de «preservar» el pacte tripartit. Però, alhora, insistí que s'ha de parlar amb l'organització armada per evitar noves morts. «No es pot pagar un preu polític ni judicial per parlar», assegurà.

I això és el que demana el PP i el Govern central, fet que Carod-Rovira considera un «linxament mediàtic intolerable» que, a més, ha provocat l'ús «partidista» de les institucions de l'Estat, amb el que té de «perversitat moral» la vigilància a la qual presumptament el sotmeté el Centre Nacional d'Intel·ligència. «Per què se'm condemna? Per què tanta hipocresia?», preguntà el dirigent republicà, qui recordà que «per fer mal ja hi ha les pistoles, per fer bé tenim la paraula». «No la fem callar, no condemnem a qui parla», digué.

Carod indicà que tot procés de resolució d'un conflicte polític passa per etapes que requereixen un nivell de discreció. «Sempre és millor obrir camins de diàleg que mantenir-se passiu davant estratègies destructives», digué, emmarcant el seu diàleg amb ETA en la seva «obligació moral i ètica» i el seu «deure cívic de contribuir al final de la violència». «Si el Govern no ho fa, algú ha de fer-ho», digué.

El dirigent republicà català recordà la seva participació en el procés de desarticulació de Terra Lliure i preguntà si ha de demanar perdó pel final de la violència d'aquest grup. «Catalunya no es conforma de condemnar els atemptats», digué. En aquest sentit, assegurà que la seva reunió amb ETA fou aprofitar «l'oportunitat d'obrir una esquerda cap al final de la violència», parlant «des de l'autoritat moral d'un partit democràtic que vol la independència del seu país per la via pacífica».