Carod presenta la dimissió després d'admetre que s'entrevistà amb ETA

El president Maragall no l'accepta tot i que li ho demanen tant Zapatero com Aznar

Carod-Rovira reconegué que havia mantingut contactes amb ETA, quan ja tenia un càrrec al Govern.

Josep Maria SastreBarcelona27/01/04 0:00

El conseller en cap de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, admeté ahir que havia contactat amb ETA «a iniciativa d'ETA mateixa, des que a tot l'Estat i a altres llocs d'Europa» hi havia «esperança d'una treva» i ja des del seu càrrec al Govern català, tenint en compte que «la via de la pau és per a ERC el valor suprem» i «amb la millor de les voluntats possibles».

Carod-Rovira constatà que d'aquest contacte ERC en sortí sense «cap acord ni pacte, ni de bon tros cap contraprestació», perquè a més no parlava «en nom de cap Govern». Però advertí: «ERC i jo hem fet una cosa que si ho hagués fet qui té poder polític i autoritat de veritat, tots n'hauríem sortit guanyant fa molt de temps». Carod-Rovira hauria considerat «irresponsable» que Esquerra no hagués aprofitat «les possibilitats de parlar» per «trobar solucions de pau» i amb la intenció de fons que «ningú pogués dir mai» que el partit no ho intentà.

«Potser com a conseller en cap no hauria d'haver fet» -va dir-, però «no podia desaprofitar l'ocasió» de dialogar per la pau, encara que va fer «tots els passos i gestions» com a secretari general d'ERC i no com a número dos de l'Executiu. «Demano disculpes per si pot afectar la Generalitat», digué, i afegí que d'ara endavant no contactarà amb ETA, però sense descartar que ho continuï fent el seu partit, apostant pel diàleg i per la pau. «Sé que ara, com a conseller en cap, no em correspon aquesta funció».

Carod relatà que «és ETA la que plantejà aquesta reunió» -no va precisar quan-, que «arribà en un moment» en què hi havia «esperança» d'una treva. «Acceptàrem anar a aquesta reunió per poder sentir en directe el possible anunci d'una treva». I veia «lògic que fos amb ERC amb qui volguessin parlar, tenint en compte la nova situació electoral que s'havia dibuixat a Catalunya», amb «l'avenç d'una formació sobiranista pacífica».

Carod al·legà el seu sentit de la «responsabilitat» malgrat el «risc personal» en l'assumpte i que, «encara que sent conseller en cap potser no ho hauria d'haver fet», ell «no podia desaprofitar l'ocasió de dialogar amb ETA», voluntat que ja havia anunciat en declaracions a la revista Elkarri.

«Pensàvem que podíem fer un servei a la causa de la pau» amb «una conversa amb ETA», digué, i afegí que «parlant la gent s'entén», un fet que faria «tantes vegades com fes falta». Així, va recordar que ell mateix féu «de mitjancer en la desactivació inicial de Terra Lliure» per «plantejar-la en un altre àmbit».

Carod aprofità una roda de premsa que estava convocada a la seu d'ERC per parlar sobre la notícia publicada pel diari ABC. A l'acte no va admetre preguntes i va estar acompanyat pel president del partit, Jordi Carbonell; l'exabat de Montserrat Cassià Maria Just; l'advocat August Gil-Matamala, i el sociòleg Salvador Cardús. Carod els presentà com a firmants del manifest per la pau, el diàleg i la llibertat del 2000 i explicà que els va fer saber «la possibilitat d'aquest contacte», si bé insistí assumir «tota responsabilitat del contacte».