Ibarretxe cometrà un delicte si fa un referèndum per aprovar el seu pla

Són tres les mesures que impulsa el Govern per frenar el pla Ibarretxe. En primer lloc, la modificació del Codi Penal per castigar les autoritats que convoquin un referèndum il·legalment, que estarà penat amb entre tres i cinc anys de presó i entre sis i deu anys d'inhabilitació absoluta. El Govern assegura que així se cerca el respecte al sistema democràtic i la sobirania popular expressada a través de les eleccions o consultes populars previstes en la Constitució.

Les sancions inclouen la pena d'entre un i tres anys de presó a les autoritats o funcionaris públics que, sense convocar la consulta, facilitin, promoguin o assegurin aquests processos una vegada que s'hagi recordat la seva il·legalitat. També es crea el delicte de finançament amb fons públics de grups parlamentaris il·legalitzats. Aquesta norma està pensada per a la situació de Sozialista Abertzaleak al Parlament basc, successor de la il·legalitzada Batasuna. Actualment, aquesta conducta no és delicte, encara que sí pot ser-ho la desobediència a les ordres de la Justícia. La sanció serà també d'entre tres i cinc anys.

La tercera iniciativa que impulsa el Govern és l'obertura a l'Audiència Nacional d'una Oficina d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme. Ibarretxe va conèixer aquest paquet de mesures al Parlament basc. Allà va mostrar el seu compromís «ferm», «amb serenitat» i «amb força», de treure endavant el referèndum amb el qual culminaria el seu pla. «Es consultarà la societat basca. Si aquesta Cambra accepta, acorda una proposta de nou Estatut, farem la consulta», assegurà. «Vull deixar-ho ben clar», sentencià. Ibarretxe acusà el PP de voler treure-li la legitimitat que li dóna la llei per modificar l'Estatut.

Amb aquest argument, el lehendakari oferí diàleg al Partit Socialista, «per realitzar de manera ordenada, serena, un debat com vostès estan fent en aquests moments a Catalunya amb Convergència i Unió o ERC. Jo tendesc la mà al Partit Socialista per realitzar aquest mateix tipus de debats sobre l'educació, sobre l'autogovern en matèria educativa i també sobre l'autogovern des d'un punt de vista global», digué.