Intel·lectuals estrangers denuncien la impunitat de nacionalistes i ETA

El manifest està firmat, entre d'altres, per Paul Preston i Günter Grass

TW
0

Tretze intel·lectuals europeus i americans condemnen en un manifest conjunt l'atmosfera «penosa d'impunitat moral propiciada per les institucions nacionalistes i per la jerarquia catòlica basca» en la qual ETA executa els seus atemptats, i denuncien que candidats de ciutadans lliures del País Basc condemnats a mort per la banda terrorista són condemnats també a la humiliació per les seves còmplices nacionalistes.

L'escrit, titulat «Encara que» i publicat ahir al diari ABC, està firmat per Fernando Arrabal, Alfredo Bryce Echenique, Michael Burleigh, Paolo Flores d'Arcais, Carlos Fuentes, Nadine Gordimer, Juan Goytisolo, Carlos Monsivais, Bernard-Henri Lévy, Paul Preston, Mario Vargas Llosa i Gianni Vattimo. Günter Grass decidí adherir-s'hi ahir.

En aquest, els intel·lectuals demanen als europeus que el pròxim 25 de maig declarin «l'estat d'indignació general en memòria de les víctimes que al País Basc moren per la llibertat, en honor dels que avui mateix la defensen amb el coratge que en un dia no molt llunyà commourà Europa».

«Encara que la memòria de l'Holocaust sigui honrada a Europa (...) pocs europeos saben que avui mateix al País Basc ciutadans lliures són injuriats i assassinats. (...) Encara que sembli mentida, avui els candidats dels ciutadans lliures del País Basc estan condemnats a mort pels mercenaris d'ETA i condemnats a la humiliació pels seus còmplices nacionalistes», indica el text.

«Encara que els partits nacionalistes aprofiten les garanties constitucionals de la democràcia espanyola, ciutadans lliures del País Basc han d'amagar-se, dissimular els seus costums, ometre l'adreça del seu domicili, demanar la protecció d'escortes i témer constantment per la seva vida i la dels seus familiars», afegeixen els intel·lectuals.

Del seu costat, el portaveu del PNB al Congrés, Iñaki Anasagasti, considera que el manifest subscrit per un grup d'intel·lectuals, «no passarà a la història com un element de reflexió, sinó com un element més de confrontació dins de la boja política d'Aznar».