Aznar diu, a un Congrés molt tens, que els reporters sabien del risc

Aznar assegurà en respondre a Llamazares que «el Govern lamenta la mort de dos periodistes espanyols a Bagdad, que estaven complint amb el seu deure professional i que, desgraciadament, coneixien l'alt risc que podia suposar la seva presència allà i, malauradament, aquest alt risc s'ha materialitzat». Quan respongué sobre aquest assumpte a Rodríguez Zapatero es limità a dir que «contestar-li al senyor Llamazares i a vostè és pràcticament el mateix».

El president del Govern assegurà que s'ha transmès el seu condol a les famílies dels periodistes morts i als seus mitjans. Del seu costat, Rodríguez Zapatero exigí al president del Govern que cerqui la veritat del succeït a l'Iraq perquè la seva obligació és «defensar els interessos d'Espanya i dels espanyols». Llamazares li va dir que mentre alguns senten que han assolit la victòria, d'altres estan de dol per la mort dels periodistes espanyols.

«La victòria no és sinònim de pau», va afegir. Hi hagué un seriós enfrontament entre l'oposició i el vicepresident primer, Mariano Rajoy. Els socialistes exigiren una rectificació al Govern respecte a la guerra («si no rectifiquen és perquè tots vostès estan fets de pedra», li va dir Leire Pajín als diputats del PP), i Rajoy respongué criticant el discurs «cínic, brut, fals i repugnant» del PSOE i els demanà que mirin les hemeroteques per adonar-se «com ho són de repugnants».