Els bisbes bascs, preocupats per la possible il·legalització de Batasuna

En una carta pastoral conjunta, els prelats temen que s'agreugi el conflicte a Euskadi

EfeBilbao31/05/02 0:00

Els bisbes de Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria expressaren ahir, en una carta pastoral conjunta, la seva preocupació per la possible il·legalització de Batasuna després de l'aprovació de la Llei de partits. Els prelats basen la seva consideració en «algunes conseqüències tèrboles que preveim com a sòlidament probables i que, siguin quines siguin les relacions existents entre Batasuna i ETA, s'haurien d'evitar». «Aquestes conseqüències afecten la nostra convivència i la causa de la pau», afirmen els bisbes, els quals asseveren que les seves preocupacions «són compartides per un percentatge majoritari de ciutadans de diverses tendències polítiques, encomanats al nostre servei pastoral».

«La convivència, ja greument alterada, no patiria encara un deteriorament major als nostres pobles i ciutats?», demanen els bisbes, que a continuació vaticinen que «probablement la divisió i la confrontació cívica s'aguditzarien moltíssim». En la carta pastoral, divulgada sota l'epígraf Preparar la pau, els membres de la jerarquia eclesiàstica basca ressalten també que s'ha de fer una distinció entre «nacionalisme i terrorisme». Després de posar de manifest que «ningú no ha de sentir-se» al País Basc «més ciutadà que la resta pel fet de tenir determinats trets culturals específics», defensen que no s'han de «subestimar les senyes peculiars d'aquest país, com són, entre altres, la llengua i la cultura».

Afegeixen que ningú ha d'«alimentar en el seu esperit la sospita que la connivència amb el terrorisme nia ni que sigui de manera latent al cor d'un nacionalista». Argumenten, en aquest sentit, que són «nombrosos» els nacionalistes que «avorrint de manera pública el terrorisme amb les paraules i els fets, se senten justament ferits quan, de la boca de polítics o comentaristes, es confon freqüentment nacionalisme amb terrorisme». Signifiquen, de la mateixa manera, que els partits estan «marcats pel desacord i per la incomunicació»; diuen que «dialogar no equival a claudicar» i esgrimeixen que «tancar-se al diàleg equival a renunciar a la pau vertadera, que no consisteix en la victòria, sinó en l'acord».