Aznar rebutja el diàleg amb ETA com a solució al problema del terrorisme

A més, rebutjà qualsevol tipus de diàleg amb els terroristes i assegurà que demanar-ho i, alhora, no condemnar les seves accions suposa «un insult al sentit comú i a la memòria de les víctimes». El diàleg fou plantejat pel representant del PNB Josu Ortundo, integrat en el grup dels Verds, que acusà el Govern d'Aznar de no importar-li «aliar-se amb Batasuna» per sotmetre a «un estat de setge» l'Executiu basc, en referència al rebuig comú al projecte de llei de pressuposts. El president espanyol va considerar necessària una major cooperació antiterrorista i un diàleg en aquesta direcció amb els Estats Units i amb Rússia, i digué que es proposa que aquesta lluita es converteixi en un objectiu de la política europea de seguretat i defensa.

En enumerar altres de les seves prioritats, Aznar insistí en l'«èxit comú» que ha suposat l'euro i el «punt de partida» que representa per a noves fites. També reiterà la defensa de l'ampliació i assegurà que creu en l'«Europa integrada i de la diversitat», si bé afirmà que comprèn els qui pensen que una Europa més integrada posarà fi als estats nacionals. Després d'instar a «preservar» aquesta Europa, explicà que serà cada Estat que haurà d'ajustar democràticament la seva distribució de competències amb les regions, i demanà que no es confonguin els «prismes» i que no es canviï una cosa que ha donat garanties de prosperitat. El líder del grup liberal, Graham Watson, considerà que el programa de la presidència espanyola de la UE «és una mica castellà» i hi notà a faltar el reconeixement del paper de les regions.