Maragall basa la moció de censura a Pujol en una aposta federalista

El líder socialista, que pujà amb un discurs de 72 pàgines, assegurà que pretén «convèncer» sobre la idoneïtat del seu projecte, pel qual dedicà pocs esforços a «censurar una política» del Govern de CiU «que se censura sola» i destinà només dues breus al·lusions als pactes de la coalició nacionalista amb el PP. Maragall retragué al «nacionalisme institucionalitzat» la divisió de Catalunya entre «catalans bons i catalans suspectes» i l'absència d'una «proposta d'Espanya que combini la lleialtat i la reclamació», que fuig del «mercadeig» i de «plets que empetiteixen» Catalunya.

Des de CiU, el president del grup parlamentari, Ramon Camp, qualificà el discurs com «un calendari de obvietats anunciades com profecies», ple de «divagacions» i «amb poc contingut». Segons Camp, la intervenció de Maragall és «impròpia» d'un aspirant a presidir la Generalitat i se situa «molt lluny» del discurs de Jordi Pujol durant el debat de política general de fa quinze dies. En la mateixa línia es pronuncià el president del PP català, Alberto Fernández Díaz, que es mostrà «decebut» amb la intervenció de Maragall assegurant que «s'ha autocensurat».

D'altra banda, el secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, es mostrà expectant i assenyalà que «s'han obert portes i plantejat temes de futur». Ara, la resposta més contundent fou la ignorància de Pujol vers Maragall. De fet, seran avui el «conseller en cap», Artur Mas, i el futur cap de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, qui responguin a Maragall a la Cambra, i no Pujol.