La UE exposa serioses objeccions al Pla hidrològic promogut per Matas

Brussel·les espera resposta a una carta remesa el juliol sobre les seves preocupacions

La marxa de diumenge sembla que comença a tenir algun efecte

E.P.Brussel·les.11/09/01 0:00

La portaveu de la comissaria de Medi Ambient, Margot Wallström, assenyalà que l'Executiu comunitari espera ara la resposta de les autoritats espanyoleas a la carta que el director general de Medi Ambient, James Curie, envià a Madrid el juliol passat expressant les seves «preocupacions» respecte de la realització del PHN i que fins ara no havia transcendit. A la carta, Curie assenyalava que «el PHN tenia molts elements que s'haurien de valorar», segons assenyalaren fonts de la Plataforma de Defensa de l'Ebre. Encara que el Govern espanyol «no té l'obligació de fer-ne una avaluació global», tal com sol·licita Brussel·les, la portaveu comunitària afirmà «que no hi ha raons per pensar que no ho faci». A la carta enviada al director general d'Obres Hidràuliques i Qualitat de les Aigües, José María Piñero, la Comissió Europea subratlla que en el moment en què el Pla es trobi en fase d'execució, respecte de la legislació comunitària, ha de quedar assegurat en tot moment.

En particular, tot allò que es refereix a la legislació sobre la protecció d'aus, hàbitats, avaluació de l'impacte ambiental i protecció de l'aigua, com també pel que fa referència a la planificació i execució de cadascú dels projectes. Encara que estableix que, atesa la complexitat i dimensió del PHN, l'Executiu comunitari no està en condicions de donar una resposta categòrica positiva o negativa envers l'acceptabilitat mediambiental del Pla, posa en relleu una bateria de problemes que ja són previsibles des del punt de vista de la seva compatibilitat amb les normes europees. Per començar, subratllà que abans de començar les obres «les autoritats espanyoles han de tenir la certesa que el Pla, i en particular la transferència de quantitats importants d'aigua entre conques, representa un model d'ús de l'aigua sostenible a molt llarg horitzó temporal».

D'altra banda, Brussel·les destaca que, observant el traçat proposat per al projecte de transvasament de l'Ebre, «sembla probable que entre 60 i 70 llocs Natura 2000 se'n vegin afectats». Per això, recorda al Ministeri que la Directiva sobre Hàbitats estableix un procediment obligatori destinat a assegurar que els plans i projectes que puguin afectar de manera apreciable llocs que mereixen protecció puguin «només autoritzar-se en absència de solucions alternatives i per raons imperioses d'interès públic de primer ordre». Entre la llista d'objeccions destaquen les referides al transvasament de l'Ebre, atès el valor faunístic únic del delta. El Govern respongué que té la «certesa» que el transvasament representa un model sostenible a llarg termini i que «hi ha aigua suficient» per realitzar-lo i garantir els usos de la conca de l'Ebre, segons va assenyalar ahir en conferència de premsa el secretari d'Estat d'Aigües i Costes del Ministeri de Medi Ambient, Pascual Fernández.

Queixa davant la CHA
El secretari de Política Institucional de la Chunta Aragonesista, Chesús Bernal, presentà ahir una queixa contra el PHN a la seu de la Comissió Europea a Brussel·les. La CE no ha promès finançar el PHN, segons el portaveu de la Marxa Blava, Pedro Arrojo.