El Govern no s'oposà a la fusió de KPN i Telefònica perquè ni es va plantejar

Llamazares recordà a Aznar que ell mateix és «responsable del nomenament de Villalonga al capdavant de Telefònica, de les aventures i del divorci entre vostès».

Per la seva part, Aznar defensà l'actuació del Govern en el cas Telefònica-KPN i assegurà que «si l'Estat espanyol no pot participar ni en el capital ni en la gestió d'empreses privades, no és lògic que permetem que un altre Estat entri en el capital, com en el cas de l'holandès, que hauria tingut un 17 per cent de l'empresa resultant de la fusió».

Així mateix, justificà l'existència de la golden share com a mecanisme per protegir empreses estratègiques d'«accions que puguin desvirtuar la seva naturalesa».

En aquest sentit, Aznar assegurà que el «vertader problema» és l'existència a Europa de mercats tancats, les empreses del qual pretenen competir en mercats liberalitzats. «Esper que la Unió Europea corregeixi aviat aquella anomalia i promogui la liberalització i privatització en tots els mercats», conclogué.

Aquesta tesi d'Aznar es produeix el dia següent de l'anunci de la fusió entre el portal de Telefònica, Terra, i el nord-americà Lycos. Aquesta operació ha merescut la qualificació de «lògica» per part del vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, qui es remeté a la valoració dels mercats. Ahir Telefònica i Terra perderen juntes 1'06 bilions de pessetes de capitalització borsària. Així, la borsa valorà negativament el preu pagat per les accions de Lycos, castigant tant Telefònica com la seva filial d'internet.