L'IPC pujà 4 dècimes per abril i eleva la inflació anual al 3 per cent i la subjacent al 2'2

D'aquesta manera, la inflació interanual augmenta una dècima respecte a març i torna a situar-se en el nivell màxim registrat el febrer, un punt per damunt, a més, de l'objectiu del Govern per a tot l'any (2 per cent). El turisme, els aliments i l'habitatge han estat les principals causes d'aquesta pujada.

L'Índex de Preus de Consum harmonitzat espanyol (IPCA), que serveix per realitzar comparacions entre els països europeus, coincidí amb el nacional i registrà un increment del 0'4 per cent, amb la qual cosa l'índex interanual es manté en el 3 per cent.

Quant a la inflació subjacent "que no inclou ni productes energètics ni aliments no elaborats", l'índex pujà per abril el 0'3 per cent, i així durant els primers quatre mesos de l'any puja a l'1'2 per cent i l'interanual al 2'2 per cent, una dècima més que el mes precedent. Aquesta inflació subjacent és realment la que s'ha de tenir en compte per comprovar l'evolució dels preus a Espanya, segons el secretari d'Estat d'Economia, Energia i Pyme, José Folgado.

El Govern continua amb la previsió d'un IPC del 2 per cent per a finals d'any ja que preveu que, a partir de la segona meitat del 2000, l'índex general es desaccelera i convergeix amb el subjacent, «per mantenir una estabilitat i un creixement sòlid i estable».

Segons Folgado, perquè es produeixi aquesta convergència «és important evitar una translació dels elements transitoris o exògens de la inflació al conjunt de l'economia, a béns i serveis o als salaris». En aquest sentit Folgado sol·licità que aquests elements subjacents no es tenguin en compte en la negociació col·lectiva dels diferents sectors productius.