La ponència del PSOE diu que la renovació no pot consistir en el rejoveniment dels líders

En un dur exercici d'autocrítica, afirma que «la nostra pràctica política ha patit els efectes de la burocratització que es manifesta en falta d'agilitat per a l'acció política des de l'oposició i en processos de presa de decisió més encaminats al manteniment dels equilibris interns que l'encert de la pròpia decisió».

En aquesta línia, atribueix el fracàs electoral del PSOE a la seva incapacitat d'atraure el vot de la classe mitjana, el progressiu desdibuixament del seu projecte polític, el seu fracàs com a partit d'oposició i la seva «incapacitat» per transmetre als ciutadans l'existència d'un projecte polític alternatiu, segons consta en el projecte de ponència marc, que ha de patir encara importants modificacions.

«Hem estat els darrers anys un partit mancat d'un projecte polític recognoscible, irrecognoscible en el seu paper d'oposició i de manera creixent divorciat dels sectors de classe mitjana urbana que formen la majoria social. I aquells tres fenòmens de fons han donat lloc a una pràctica política afectada d'importants vicis i insuficiències», afegeix. «Els darrers anys "continua la ponència" el PSOE ha passat la major part del temps en l'absorbiment, pendent de si mateix.