ETA exigeix l'impost revolucionari a empresaris en una remesa de 50 cartes

Segons aquestes fonts esmentades, les cartes varen ser enviades a mitjan febrer, i se'n situa la recepció bé entre els dos atemptats mortals de la banda armada "que varen causar la mort al tinent coronel de l'Exèrcit Pedro Antonio Blanco i al parlamentari socialista Fernando Buesa", o just després de l'assassinat d'aquest darrer.

Les cartes d'ETA als empresaris, en les quals exigeixen el pagament d'entre 10 i 25 milions de pessetes, són escrites en termes similars a altres enviaments realitzats amb anterioritat per la banda terrorista, en les quals adverteixen l'empresari a qui envien la carta que els seus béns han passat a ser objectiu operatiu d'ETA, i que només deixaran de ser-ho si abonen la quantitat exigida.

Com altres vegades, les cartes són escrites en euskera, i porten un paràgraf final en el qual s'expliquen en espanyol les exigències i, en algunes ocasions, recorden que la mateixa petició de pagament de l'«impost revolucionari» va ser feta per la banda terrorista en ocasions anteriors.

Després de conèixer la nova remesa de cartes extorsionadores als empresaris bascs, el president del Govern de Navarra, Miguel Sanz, demanà als empresaris als quals ETA ha demanat l'impost revolucionari que posin aquest fet en coneixement de les autoritats, i advertí que no s'ha de fer cas «ni prop fer-s'hi» d'aquest «nou xantatge».

«No es pot respondre de manera afirmativa al que només neix de la mateixa dinàmica d'una organització terrorista com és ETA, que necessita constantment acudir al xantatge i a l'extorsió per poder finançar el crim i l'assassinat», afegí.