Manglano qüestiona la veracitat dels «papers desclassificats del CESID»

L'excap militar nega que parlàs del GAL amb el Govern de González

EfeMadrid12/02/00 0:00

El tinent general Emilio Alonso Manglano i el general Javier Calderón, anterior i actual director del CESID, qüestionaren ahir en el judici del «cas Lasa-Zabala» la veracitat dels «papers del CESID», que fan referència a la guerra bruta contra ETA, ja que es podrien haver manipulat en ser sostrets.

Alonso Manglano, que estigué al front del CESID de 1981 a 1995, assegurà que ni recordava ni despatxà la nota de despatx de setembre de 1983, en la qual es preveien «accions violentes» de la Guàrdia Civil contra membres d'ETA en el sud de França.

Manglano afirmà que no sap res sobre què ocurregué amb els presumptes etarres José Antonio Lasa i José Antonio Zabala, i també manifestà que el CESID no investigà ni tingué coneixement que membres de la Guàrdia Civil estiguessin suposadament implicats en els fets.

Manglano digué que desconeixia la «nota de despatx» del 28 de setembre de 1983, titulada «Afer: Sud de França», en la qual es manifiesta que «de font totalment segura se sap que està previst (SIC) realitzar accions violentes al sud de França en dates immediates. Aquestes acciones es durien a terme per membres de la Guàrdia Civil, que actuarien amb suport de la Comandància de Sant Sebastià».

Sobre l'«acta fundacional» dels GAL, una nota del 6 de juliol del mateix any, el testimoni assegurà que tampoc no l'havia vista, que ni la despatxà ni la difongué el CESID, i que «no té valor».

Manglano subratllà que «el CESID mai no projectà cap acció violenta en el sud de França», sinó que tan sols hi realitzà tasques d'informació per a les quals no demanà permís al Govern.