ETA torna a les armes

Acusa PNB i EA d'incomplir un acord secret que els comprometia a reafirmar el compromís nacionalista

AgènciesPalma29/11/99 0:00

L'organització armada ETA anuncià ahir la ruptura de la treva indefinida que mantenia des del passat 18 de setembre de 1998, i avançà que dia 3 de desembre queda en les seves mans comunicar als seus comandos quan han de començar a realitzar accions. La banda justificà la fi de l'alto el foc en l'incompliment per part del PNB i EA d'un suposat acord, en el qual els firmants es comprometien a cercar una estructura institucional «única i sobirana» per a Euskal Herria, i la ruptura dels acords que ambdós partits mantenien amb el PP i el PSOE.

El diari Gara publicà ahir el comunicat d'ETA "l'onzè des de la treva indefinida" en el qual anuncia la ruptura de l'alto el foc i una entrevista amb cinc membres de la banda armada. «A partir del 3 de desembre de 1999 queda en mans d'Euskadi Ta Askatasuna fer saber als comandos operatius quan començar a realitzar accions», afirmà.

Respecte al suposat pacte amb els nacionalistes, l'organització armada assegura que va firmar amb PNB i EA un document, acordat el juny de 1998 "abans, per tant, que es constituís el pacte de Lizarra" en què aquests dos partits nacionalistes es comprometien a crear una institució amb una estructura única i sobirana, que acollís en el seu si les tres províncies basques, Navarra i les dues províncies del País Basc francès, Lapurdi i Zuberoa.

Precisament, el document va ser confiscat per la Policia francesa al cap dels comandos il·legals d'ETA, José Javier Arizkuren Ruiz, àlies Kantauri, després de la seva detenció a París el passat 9 de març.

El president del PNB, Xabier Arzalluz, negà que hagués firmat un document elaborat per ETA, i explicà que el juliol de 1998 ETA envià al PNB un text al qual ells respongueren; i que posteriorment es produí la treva sense que hi hagués cap nova resposta per part de l'organització. També el llavors president d'EA, Carlos Garaikoetxea, negà l'existència d'acords firmats amb ETA.

La banda critica els dos partits per haver incidit en la seva «gestió habitual i no en la iniciativa per encaminar-se cap a un nou marc jurídicopolític». Afegeix que PNB i EA es comprometeren "a través d'aquest acord que, en paraules d'ETA, era «secret» i decretava un període d'observació de quatre mesos" a «trencar amb les forces enemigues d'Euskal Herria», a la qual cosa ETA respondria amb un alto el foc indefinit.