L'escriptor i pare caputxí Jordi Llimona i Barret morí ahir, poc
després de les 13 hores, a Barcelona. El Pare Llimona, com així
se'l coneixia, morí als 75 anys víctima d'un càncer.
El religiós caputxí va néixer a Barcelona el 1924, es va
llicenciar en Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969.
Persona de forta personalitat, dins de la línia de Teilhard de
Chardin, va ser discutit a causa del seu pensament religiós de
vegades heterodox, amb hipòtesis atrevides i un marcat caràcter
catalanista. Va passar la major part de la seva vida a l'església
dels Caputxins de Sarrià, on va tenir lloc la «Caputxinada» el
1966, en què varen ser detinguts diversos estudiants, polítics i
intel·lectuals antifranquistes.
Llimona, estretament relacionat amb el món intel·lectual de
Mallorca, illa que visità en moltes ocasions, va publicar els
assaigs L'Església i l'estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe
sense fronteres (1973), Com entendre la Bíblia (1979), Jesús de
Natzaret (1980) o Els nostres àngels, com també una col·lecció de
narracions, La noia de Cadaqués i altres històries. Va participar
activament en els mitjans de comunicació.
Les reaccions davant la mort del pare Llimona no es feren
esperar. Així, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, alabà
la seva «gran figura religiosa». Pujol indicà que el pare Llimona
va ser un «home carismàtic, estimat i compromès» i destacà la seva
«gran inquietud espiritual i teològica», indicant que sempre
«adoptà un compromís polític a favor de les causes de llibertat i
justícia».
Així mateix, Pujol afegí que Jordi Llimona va ser «un gran
defensor de Catalunya, de la seva llibertat, la seva llengua,
cultura i identitat com a poble».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.