El Govern central tramitarà l'extradició de Pinochet si la sol·liciten els jutges

Cardenal manté la seva postura en aquest cas «mentre no canviïn les lleis»

Les manifestacions contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet

AgènciesPalma02/11/98 0:00

Després de la decisió unànime de la Sala Penal de l'Audiència Nacional de fer competent la Justícia espanyola per jutjar l'exdictador xilè Augusto Pinochet, el Govern anuncià ahir que tramitarà la demanda d'extradició de l'exdictador xilè Augusto Pinochet si així ho sol·licita el jutge Baltasar Garzón. Segons assenyalà ahir el vicepresident primer del Govern, Francisco Àlvarez-Cascos, és necessari que els jutges sol·licitin en l'extradició, ja que el Consell de Ministres «ha de tramitar la petició judicial i no decidir sobre aquesta».

Àlvarez-Cascos reiterà que l'Executiu «farà acomplir les decisions judicials» perquè l'acceptació d'aquestes resolucions «no té interpretació». «Són altres els que uns dies volen que el Govern accepti les decisions judicials i altres dies, segons els convengui, que les refusi», afirmà.

No obstant això, i encara que l'Audiència Nacional determinàs divendres passat que la Justícia espanyola té jurisdicció per jutjar els crims comesos a les dictadures argentina i xilena, el fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, afirma que manté la seva posició en aquest cas «mentre no canviïn les lleis».

En una entrevista que publicà ahir «Diario 16», Cardenal assegura que a Espanya l'únic tribunal que estableix jurisprudència és el Suprem, «i mentre que no arribi el tema al Suprem continuam sent lliures per opinar».

Malgrat això, assenyalà que existeix la possibilitat que l'Audiència Nacional convenci amb les seves raons i faci canviar el seu criteri. «Som els primers a deplorar, condemnar, fulminar, tot allò que han fet aquestes dictadures, que va ser la cosa més iniqua, la cosa més bàrbara, més inhumana», va dir. Tanmateix, advertí que per sobre de tot hi ha la Llei, «i la Constitució diu que la Llei obliga tots els poders».

El Fiscal general de l'Estat negà que l'actuació de la seva institució continuï creant malestar en oposar-se a la jurisdicció espanyola per investigar els crims de les dictadures de Sud-amèrica.