El Govern agraeix les paraules d'Adams però no durà el ritme del procés de pau

No obstant això, Piqué agraí les «paraules de pau» d'Adams «davant els qui encara són incapaços de condemnar la violència», en clara al·lusió a Herri Batasuna (HB). La intenció del viatge del president del Sinn Feinn era recollir l'Acord de Liazarra i donar-lo al president dels EUA, Bill Clinton, perquè aquest prengui part en el procés de pau basc.

El president del PP d'Euskadi, Carlos Iturgaiz, de la seva banda, acusà HB d'oferir a Gerry Adams una única versió del seu comportament, i per això demanà als dirigents d'aquesta formació que «expliquin» al líder de la formació nord-irlandesa «el comportament d'HB l'altre dia a Azpeitia», en referència a l'agressió que patiren diumenge passat diversos càrrecs del PP en un acte en la localitat guipuscoana.

Més refractari davant la possibilitat que el president nord-americà accepti el text de la Declaració de Lizarra, perquè «el senyor Clinton té bastants de problemes amb el seu Senat com per preocupar-se pels problemes tenim per aquí», es mostrà el portaveu del Partit Nacionalista Basc en el Congrés dels Diputats, Iñaki Anasagasti.

No obstant això, indicà que «no està malament que un procés com l'irlandès, que té un mètode molt interessant, pugui ser objecte d'anàlisi i d'estudi».

«Potada a la Constitució»  

El candidat del PSOE a la Presidència del Govern, Josep Borrell, afirmà ahir, en relació amb la treva d'ETA, que «si s'arriba a la pau amb concessions polítiques perquè no tornin a exercir de violents, es legitimaria la violència del present, del passat i del futur, i això sí que seria una potada a la Constitució». Borrell explicà que «l'impacte positiu de la treva d'ETA és molt important» per a Espanya.