Conde mostrà documents a Suárez que feien perillar la seguretat de l'Estat

Suárez, que va ser sotmés durant una hora i mitja a l'interrogatori, sí que va reconèixer que l'exbanquer, amb qui mantenia una relació d'amistat, li va confessar el març de 1995, una vegada destapat l'escàndol i mesos després que abandonàs la presó d'Alcalá Meco, que va saber sempre que l'expresident del Govern no va rebre aquests diners.

Va ser en aquesta reunió, a més, quan Conde va informar a Suárez que tenia a les seves mans documentació que podria posar en perill la seguretat de l'Estat i li va sol·licitar, per tant, que fos el nexe de contacte amb l'Executiu de Felipe González perquè els secrets no fossin publicats.

Suárez, que saludà fredament l'exbanquer quan es topà amb ell només en entrar a l'edifici de l'Audiència Nacional, recordà al tribunal que mai no va fer gestions ni favors a Banesto davant el Banc d'Espanya, a desgrat de les bones relacions que va mantenir amb l'expresident de l'entitat. Va insistir que així ho va fer saber en el seu moment al jutge instructor, a qui va instar que sol·licitàs informació a l'autoritat monetària relativa a aquesta qüestió. Suárez també va aclarir que la seva relació amb el llavors governador del banc emissor Mariano Rubio no era precisament d'amistat. «Era una coneixença. Res més», va matisar.

Confirmà que el 20 de gener de 1989 Conde va preparar una trobada a la seva finca de la Salceda, a la qual també va comparèixer el seu exassessor Antonio Navalón, un home que comptava amb la plena confiança de Suárez. Suárez va desmentir l'exbanquer en insistir que l'objecte de l'encontre no va ser precisament no demanar la seva col·laboració per resoldre els problemes de Banesto, sinó xerrar sobre política i sobre «la preciositat» de la seva finca.