Madrid, Illes Balears, Catalunya i País Valencià, les comunitats més perjudicades pel sistema de finançament autonòmic, segons les darreres dades disponibles corresponents a l’any 2017. Aquesta tendència es repeteix, a grans trets, des que l’any 2009 es va començar a aplicar el model actual.

Així es reflecteix a la quarta actualització del Mapa del Finançament Autonòmic, que ha publicat l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Aquesta eina mostra l’evolució dels recursos disponibles a cada territori per habitant un cop s’hi apliquen els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajustament del model.

L’any 2017, la Comunitat de Madrid disposava d’uns recursos tributaris mitjans de 3.306 € per ciutadà però, un cop aplicats els fons del model, va acabar disposant d’una mitjana de 2.516 €.

En el cas de les Illes Balears, l’aplicació de tots els fons del model va comportar una reducció del 14,7 % dels ingressos tributaris per ciutadà. L’any 2017, les Balears varen generar uns ingressos tributaris mitjans de 2.949 € per habitant, que varen quedar reduïts a 2.516 €.

Per la seva banda, Catalunya va generar en total uns ingressos tributaris mitjans de 2.807 € per habitant el 2017, que varen quedar en 2.513 € després d’aplicar els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajustament del sistema.

Un bon exemple de l’arbitrarietat dels recursos finals disponibles que provoca el sistema de finançament actual és la situació dispar en què acaben algunes comunitats que registren uns recursos tributaris similars abans de l’aplicació dels mecanismes d’anivellament i els fons d’ajustament. A títol il·lustratiu, el País Valencià, que parteix amb 2.255 € per habitant, n’acaba obtenint 2.373 després d’aplicar-hi el sistema, mentre que Galícia, amb uns fons de partida inferiors, de 1.927 € per ciutadà, acaba aconseguint-ne més, concretament 2.531 €, després dels ajustaments del model.

El Mapa del Finançament Autonòmic que ofereix l’IEB mostra que algunes de les comunitats amb més capacitat fiscal per habitant acaben obtenint un volum de recursos inferior a la mitjana. De la mateixa manera, queda patent que el mecanisme d’anivellament, conegut com a Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, acompleix correctament l’objectiu de reduir la distància entre les comunitats amb més i amb menys capacitat fiscal sense alterar-ne l’ordre inicial. No obstant això, l’aplicació dels fons d’ajustament de suficiència, competitivitat i cooperació acaba generant distorsions en la distribució. Aquesta circumstància justificaria una «revisió del model», segons els investigadors de l’IEB.

Extremadura, Galícia i Castella-La Manxa, les més beneficiades

Entre les comunitats més beneficiades, hi ha Extremadura, que, malgrat que genera menys recursos tributaris que la mitjana estatal, acaba amb un volum de recursos per habitant molt per sobre d’aquesta mitjana, gràcies al sistema de finançament actual. Concretament, la comunitat extremenya disposava inicialment d’un volum de recursos tributaris de 1.586 € a l’any per habitant de mitjana, els quals van pujar fins als 2.720 € una vegada aplicats els fons del model. Es tracta d’un diferencial de 40 punts (situant les mitjanes en el paràmetre 100) entre la quantitat recaptada i els recursos obtinguts.

Per darrere d’Extremadura, se situen Galícia i Castella-La Manxa. Galícia va obtenir una mitjana de 2.531 € per habitant, amb un increment mitjà dels recursos disponibles del 31,4 %, i Castella-La Manxa, una mitjana de 2.465 € per habitant, amb un increment mitjà dels recursos disponibles del 34,8 %. Així doncs, el diferencial al seu favor fou de 18 i 19 punts, respectivament.

Deixant de banda les diferències entre els recursos tributaris obtenguts i els recursos destinats, les tres comunitats que reben més recursos són, per aquest ordre, Cantàbria, La Rioja i Extremadura.