algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.63°
15°

Les Balears es mantenen com la segona comunitat que més aporta al sistema de finançament de l'Estat

Les Balears es mantenen com un dels territori de l'Estat que més contribueixen amb recursos al sistema de finançament autonòmic i en canvi continua com a una de les que rep una menor aportació en el repartiment dels recursos de l’actual model de finançament. Així es desprèn de l’anàlisi de la liquidació i els valors definitius del sistema de finançament autonòmic corresponent a l’exercici 2017, comunicades pel Ministeri d’Hisenda espanyol.

La liquidació definitiva del sistema de finançament de 2017 ha estat de 700,71 milions, una quantitat lleugerament superior a la previsió de liquidació que va realitzar i comunicar el Ministeri d’Hisenda el juliol de 2018, per import de 699,12 milions, i que varen preveure els pressuposts autonòmics per a 2019. Per tant, Illes Balears disposa finalment el 2019 d’1,59 milions d’euros més (un 0,23 % més) que els prevists en concepte de liquidació del sistema de finançament autonòmic de 2017.

Els recursos corresponents al sistema de finançament de 2017 per a les Balears sumen 2.787,12 milions d’euros. En comparació amb l’exercici anterior, 2016, els recursos corresponents al sistema de finançament han suposat un increment del 5,05 %, en total 134,09 milions d’euros més.

No obstant això, l’anàlisi de les dades comunicades pel Ministeri d’Hisenda permet comprovar que les Balears són la segona comunitat en aportar recursos al sistema i la novena en quant a recursos rebuts amb l’actual finançament autonòmic, segons la liquidació del model de finançament de l’any 2017. Per tant, es confirma que el sistema de finançament actual continua situant les Balears a la mitjana pel que fa als recursos rebuts, però aquest fet contrasta amb una capacitat fiscal de la CAIB que es troba molt per sobre de la mitjana, una situació que ja s’ha produït els darrers anys.

Un dels factors que poden explicar aquesta distorsió del sistema de finançament actual pot ser l’impacte de la població flotant que, per una banda, pot explicar l’elevada capacitat fiscal de les Balears però, per l’altra, no es considera com un indicador rellevant a l’hora de distribuir els recursos disponibles per a finançar serveis i infraestructures públiques.

En aquesta primera anàlisi del valor definitiu dels recursos del finançament corresponents a 2017, s’observa que les Balears, en línia amb els anys anteriors, varen tornar a ser la segona comunitat en termes de capacitat tributària per càpita, amb un índex de 127,26 superior a la mitjana de base 100 i només per darrere de la Comunitat de Madrid. I per contra ocupà la novena posició en recursos rebuts, amb un índex de 100,11 sobre la mitjana. «Les Balears són una de les tres comunitats solidàries que contribueixen al sosteniment del finançament del conjunt de comunitats de règim comú», ha explicat el Govern.

D’aquesta manera, el saldo de recursos menys aportacions va a tornar ser negatiu per a les Balears, per un import de 479,68 milions el 2017, el que es tradueix en què cada resident a la comunitat rep 429,82 euros menys del que aporta el sistema de finançament de les comunitats de règim comú, segons les dades globals de 2017 (en termes normatius i competències homogènies entre comunitats). Aquest saldo negatiu ha anat creixent els darrers anys, en la mesura que la conjuntura econòmica més favorable ha reforçat la capacitat fiscal de les Balears en relació a la mitjana de les comunitats.

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez, considera que les dades reflecteixen una vegada més «la necessitat urgent de dur a terme una reforma de l’actual sistema de finançament autonòmic, caducat fa cinc anys», i avançar en la negociació i posada en marxa d’un futur model de finançament «més just per a les Balears, on els ciutadans de les Illes gaudeixin de serveis públics i infraestructures en termes equivalents a la resta de la ciutadania espanyola, ni més ni manco».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa mes de 4 anys

Té raó Gabriel Rufián dient en el discurs d’investidura de Pedro Sánchez que Espanya no ens roba. Ens roben els seus dirigents, concretament 20.000M€ a l’any d’espoli fiscal i https://www.larepublica.cat/sempre-que-els-catalans-volen-salvar-espanya-catalunya-es-arrasada/

Valoració:1menosmas
Per marbosch, fa mes de 4 anys

En resum, ens tracten com una colònia que s'ha explotar el màxim possible, per això som els que més aportam (d'acord absolutament amb en jbm sobre Madrid) i els segns que manco rebem, i les inversions que rebem van directment a l'aeroport perquè ens segueixin munyint...

Valoració:4menosmas
Per jbm, fa mes de 4 anys

Els qui més pagm, res de segona: lo de Madrid és un compongo. A Madrid s'hi comptabilitzen els impostos de societyats que tenenla seua activitat arreu de l'estat, incloes les illes Balears. N o sóin les blances amb el sistema d'en Montoro les que s'han de mirar, son les que va publicar en Zapatero el 2008 que feien referència al 2004, i entre aquestes vuit , sis eren només per despistar, la bona és la que es fa servir als USA i a Alemanya i a la UE per calcular les balances entre els estats, i en aqueixa que és la bona anàvem de número 1 en espoli fiscal.

Valoració:12menosmas
Per teresa, fa mes de 4 anys

els que més aportam i els que menys rebem, SORPRESA SORPRESA!

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente