La jornada la va obrir Margalida Ramis, portaveu del GOB, que va explicar la posició del moviment ecologista i reiterà la demanda de que l'impost servesqui per pal·liar els efectes negatius que té per al territori i el medi ambient la presència massiva de turistes durant la temporada turística.

A continuació es va fer un debat en el qual hi prengueren part Antoni Sansó (assessor en representació del Govern), Macià Blazquez (membre del GOB), Cristófol Soler (president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca) i Josep Forteza-Rey (hoteler).

Mariano Moragues va moderar el debat i en una primera intervenció, va expressar la preocupació pel dèficits que provoca el turisme, de tota mena; aigua, transport, desgast del territori, serveis socials. Va deixar clar que no tot són guanys i que abans de parlar d’èxit, caldria avaluar com es reparteixen els beneficis.

Antoni Sansó va dir que l’Impost de Turisme Sostenible, «està contemplat dins els acords de govern pactats per aquesta legislatura, perquè no tots els partits que signaren l’acord, el duien en el seu programa. El retràs en l’aplicació el va atribuir a la «complexitat de la tramitació». La previsió és que l’impost pugui entrar en vigor dia 1 de juny, però no es pot assegurar perquè «la tramitació parlamentària duu el seu propi ritme, ja no depèn del govern». L’impost es pagarà a les estades turístiques, és a dir, a l’oferta que està reglada per la conselleria. Sansó també va dir que el sector hoteler no és l’únic culpable de la saturació.

Macià Blazquez va advertir que, per situació geogràfica estratègica, les Illes Balears són un lloc privilegiat perquè el capitalisme hi pugui fer negoci, que el capitalisme entén el negoci només a partir de la mercantilització del territori. Va advertir de l’abús, en tots els sentits, que representa el fet que enguany vendran 16.000.000 de persones. Els darrers anys, a partir dels anys 90, «hem passat de tenir nuclis turístics a l’expansió turística del tot el territori. Qualsevol indret de l’illa avui en dia és susceptible de ser explotat turísticament».

Blazquez va descartar el suport dels ecologistes «si se dediquen diners del nou impost a la millora de l’oferta i a promoure més creixement». Va defensar un impost progressiu basat en el principi redistributiu, la qual cosa consisteix en la promoció dels espais públics per tal d’evitar que s’acabi privatitzant tot. En clara resposta a les paraules de Sansó, va dir que, efectivament, «l’impost només és una part de la solució» i que per aquest motiu s’ha d’avançar «en la requalificació del sol urbanitzable com a no urbanitzable i en polítiques associades que prioritzin els interessos comuns que són els interessos de la majoria social».

Josep Forteza-Rey va expressar la seva preocupació per com pensa el nou Govern gestionar el cobrament de l’oferta turística no reglada i la dels creuers i vaixells privats que arriben a les nostres costes. Va reivindicar que el sector té dret al control de les inversions. Va advertir que cap hoteler, ni gros ni petit, no veu amb bons ulls el nou impost. Va denunciar que s’han dit mentides perquè «no és cert que arreu es cobri aquest impost»; és més, va dir, «a les zones que són les nostres principals competidores no es cobra». Els hotelers tampoc no volen encarregar-se del cobrament de l’impost perquè aquesta feina els produirà costs afegits. Va opinar també que hi ha, en el redactat actual, una excessiva ambigüitat pel que fa a la reinversió d’allò que s’haurà cobrat i que la capacitat de reinversió no compensarà el cost del cobrament.

Cristòfol Soler, per la seva banda, Va defensar, en nom de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, que sense règim fiscal propi, ell ho va denominar independència econòmica, tot serà molt mal de solucionar, perquè «l’espoli fiscal és el principal causant de bona part del problema que pateixen tots els sectors industrials de les Illes, l’hoteler també». L’exemple, va dir, és la mateixa necessitat de posar un imposat turístic, «l’hem de posar, precisament, perquè no disposam de recursos propis». Va denunciar que el projecte de llei fa referència a la necessitat de l’autonomia financera, cosa que va qualificar de frau perquè autonomia financera ja en tenim i no ens estalvia l’espoli. Va dir que l’Assemblea Sobiranista només acceptarà un impost turístic si els guanys de la mateixa es dediquen íntegrament a la protecció del territori.