La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va premiar ahir amb el Nobel d'economia els nord-americans Peter Diamond i Dale T. Mortensen i l'angloxipriota Christopher Pissarides, tres estudiosos dels mercats laborals i de fenòmens com la desocupació.

Els tres investigadors varen ser distingits amb el Nobel "per les seves anàlisis dels mercats de recerca amb friccions", segons la decisió de l'Acadèmia.

De Diamond se'n destaquen les "contribucions decisives" a la teoria de mercats de recerca i aparellament, mentre que Mortensen i Pissarides varen desenvolupar aquesta teoria i la varen aplicar fonamentalment a l'anàlisi del mercat laboral.

"Els models dels guardonats ens ajuden a entendre la forma en què la desocupació, els llocs de treball vacants i els salaris es veuen afectats per la regulació i les polítiques econòmiques", va assenyalar l'Acadèmia.

Les seves aportacions ens permeten comprendre especialment quins factors determinen i desenvolupen l'atur, però també es poden aplicar a qüestions relacionades amb el mercat immobiliari, la teoria monetària i les polítiques econòmiques estatals, financeres, regionals i, fins i tot, familiars.

El funcionament dels mercats

A diferència del que estableixen els models clàssics, en aquests mercats, compradors i venedors no sempre contacten els uns amb els altres de forma immediata i les demandes i objectius de cada un no sempre seran satisfets, com passa amb les empreses que cerquen empleats i els qui cerquen una feina. I és que la recerca requereix temps i recursos, es generen friccions al mercat; per aquest motiu, hi pot haver aturats encara que existeixin llocs de treball desocupats.

Així, un mercat sense regular no té necessàriament un resultat únic i eficient, com estableix el model clàssic, sinó que n'hi ha alguns de possibles, de manera que els governs cerquen formes de dur l'economia cap al millor resultat possible.

L'ús de models matemàtics per analitzar els mercats de recerca es remunta a la dècada de 1960, però va ser el 1971 quan va rebre un impuls notable amb un estudi de Diamond sobre la formació de preus als mercats i sobre com les friccions generades en el procés provoquen resultats diferents.

Aquesta construcció teòrica va ser desenvolupada en anys posteriors pels tres guardonats, i un dels seus principals assoliments va ser el denominat model Diamond-Mortensen-Pissarides, l'"eina més usada" per analitzar la desocupació, com les companyies recluten treballadors i la formació dels salaris, segons l'Acadèmia.

Aquest model descriu de quina forma la situació del mercat laboral determina els salaris i com s'ha d'estimar els efectes de factors com l'assegurança de desocupació; els tipus d'interès i els costos d'acomiadament en l'atur; la durada mitjana de les èpoques d'atur; i el nombre d'ocupacions a disposició i els salaris reals.

Enguany, cap dona premiada

Els Nobel 2010 no han inclòs cap dona entre els 10 guardonats en les sis categories, un any després que aquestes assolissin la xifra rècord de dones distingides en la història d'aquests premis centenaris, quan foren un total de cinc.