El conseller d’Economia i Hisenda del Govern balear, Carles Manera (Palma, 1957), ho té clar: "El sistema financer de l’Estat espanyol és un dels més solvents, potents i rigorosos del món". Diu que, en economia, mai no s’ha d’exagerar, "ni per bé ni per mal". "Ara per ara –assegura– vivim un moment de pànic injustificat".

Tenen bona salut els bancs i caixes de Balears?

El sistema financer espanyol és un dels sistemes més sòlids del món i el de Balears, per tant, també. No en tenc cap mena de dubte. La gent no ha de passar pena en aquest aspecte.

Què té d’avantatjós el nostre sistema, davant d’altres?

El Banc d’Espanya té més mecanismes de control que altres bancs centrals. I, per tant, dóna més garanties.

Poseu-me’n un exemple...

Revisa els plans d’inversió més importants dels bancs i els obliga a cobrir les operacions que es puguin considerar de risc mitjà.

Què us sembla l’ampliació del Fons de Garantia de Dipòsits?

Crec que es tracta d’una mesura sensata que rebaixarà les expectatives de pànic dels ciutadans.

Hi ha un estat d’alarma desmesurat?

Sí, i en economia no es pot exagerar ni per bé ni per mal. Publicacions econòmiques de reconegut prestigi com The Economist i Financial Times han destacat l’Estat espanyol com a economia de plena solvència, perquè l’actuació del Banc d’Espanya és des de fa anys modèlica i servirà de referència a d’altres economies d’arreu del món.

No es convertirà això en una mena de corralito...

No, perquè la nostra banca no passa per alts i baixos com ho fan altres banques estrangeres. El problema és que hi ha rumors que no són sempre ben intencionats. Seria una pena que per rumorologia això es converteixi en un estat de por injustificada. Amb els paràmetres actuals, la gent pot estar tranquil·la amb els seus estalvis. No hi ha cap motiu objectiu per tenir por.

Canviarà aquesta crisi les bases del sistema financer?

Absolutament. És una crisi que no té res a veure amb les que hem conegut des del crac del 29. Aquesta té components propis. Aquella era una crisi de l’economia productiva, les del 73 i 79 van ser motivades per l’increment del preu de l’energia. Ara estam davant una crisi que afecta estrictament l’esfera de les finances i no es correspon en l’economia real, que funciona de manera dinàmica, però que inevitablement s’acaba contaminant pels moviments financers. Les regles del joc, però, canviaran en economies com la britànica o la nord-americana, on fins ara la regularització era mínima.

I la nostra economia real no pateix?

L’economia real se n’està ressentit perquè el sector immobiliari estava sobredimensionat, però això sabíem que passaria tard o d’hora. El que no imaginàvem és que aquest fenomen es produís en un temps tant breu, quan tots pensàvem que succeiria de manera més esglaonada.

Hi ha cap recepta per sortir d’aquesta crisi?

N’hi ha, però no sempre funcionen. Ara es tracta de, sense amagar la situació en la qual ens trobam, aportar confiança en el nostre model. A Balears, a més, tenim un sector serveis molt dinàmic amb relació a d’altres comunitats que pot ajudar-hi. Davant de problemes globals com les turbulències financeres i l’encariment del preu de l’energia, les solucions no són al nostre abast, però sí podem aplicar mesures per pal·liar-los. En aquest sentit, el Govern balear ja ha presentat un paquet de 13 mesures, de caire fiscal i social. És molt important que el sector públic sigui també motor de l’economia.