"Més que en vaga, estic aturat", afirmà Nicolau Cunill, no exempt de certa ràbia. En una mà, una xarxa de pesca; a l’altra, els fils per arreglar-la. I és que Cunill no deixà d’anar, ahir, al moll de Palma. Tot i la vaga. Ni que sigui per avançar feina. Pega el sol sobre els caps dels pocs mariners que hi ha al moll, a bord dels seus vaixells, mentre es demanen per què, en aquesta ocasió, no han de guanyar el seu jornal.
De fet, si no fos pel tancament patronal de les llotges, l’embarcació Teresa Segundo hauria sortit a feinejar. Aquest vaixell és d’art menor, amb un consum de gasoil molt baix, ja que no supera els 100 litres al dia. I per tant, la pujada dels preus l’afecta menys. És per això que Cunill resumeix la seva visió en una sola frase: "Com que tanquen els grans, tots ho hem de fer".
Tanmateix, les embarcacions petites pateixen un altre problema més greu: els dofins. Els anomenats animals intel·ligents es mengen les xarxes que els mariners tiren a la mar. Ni pesquen ni recuperen les xarxes, idò.
Però aquesta setmana només s’ha parlat de petroli, un litre del qual se situa ja en gairebé 80 cèntims. Vicenç Puig, armador amb seu a Andratx i convocant de la vaga que paralitzà ahir el sector pesquer, explica que a l’alça del petroli s’hi ha d’afegir, a més, el factor estranger. "Un 70% del peix que es compra a les Balears ve de fora de l’Estat". I la seva barca, que consumeix més de 1.000 litres de gasoil cada dia, està perdent quota de mercat.
Una competició cada pic més difícil, i que esdevé un trauma per a molts. Perquè guanyant 100 euros al mes, "qui vol fer-se mariner?". És la reflexió de Vicenç Vera, llinatge que dóna nom al seu petit vaixell. "D’aquí a res no hi haurà relleu, i tot se n’anirà a la merda", diu. Per tant, ell dóna suport ple a l’aturada.
Reduir motors
Ara bé, el patró Vera entén que les barques arrossegadores —les més grosses i més perjudicades, a causa de l’alt consum de petroli que fan—, haurien de "reduir motors". Que pesquin menys, vaja, perquè no donen temps que el peix es reprodueixi. La situació ara, és de menjar per avui, fam per demà.
Jaume Barceló també va secundar la vaga i, així, va mantenir Na Foguera amarrat al moll. "Hauríem de trobar una altra manera de protestar —matisa—, però és que s’ha posat tan car, el cru, que no hi ha altre remei".
Avui, tanmateix, la vaga no es notarà tant com desitgen. Segons Antoni Garau, portaveu de la Federació de confraries, "en un dia de temporal tampoc no sortim, i els mercats no ho noten".
