El mes de juny és especialment significatiu per al moviment LGTBI+, amb la reivindicació del 28J, Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+. Sovint ens arriben informacions d’aquestes celebracions i reivindicacions a través de missatges i vídeos a plataformes com TikTok que, en moltes ocasions, no estan prou contextualitzades respecte a la realitat de la nostra terra. Cal recordar que, des de fa ja molt de temps, a les Illes Balears hi ha hagut una organització col·lectiva i activa per defensar els drets i la diversitat, i és important tenir en compte aquest context per entendre millor la situació i la lluita del moviment LGTBI+ illenc.
Per poder xerrar de la manifestació de l’Orgull, hem de fer una revisió de les genealogies feministes i LGTBI+ del nostre territori. No començaré al 1994, any que es va formar Ben Amics, però sí per l’any 2013, quan arrel del meu activisme a Ben Amics vaig acabar a una petita assemblea que volia donar espai a la reivindicació del 28J. Es nomia Assemblea Antipatriarcal i va convocar la primera manifestació de l'Orgull a l’illa de Mallorca. Juntament amb moltes altres companyes, vaig formar part d'aquesta assemblea amb l’objectiu d’arrelar a Mallorca un Orgull Crític, sense comptar amb l’adhesió de Ben Amics.
Per davant de les acusacions de corporativisme i per lleialtat a la memòria històrica, cal assenyalar que Ben Amics mai havia sentit les forces i el recolzament per convocar una manifestació, més enllà de petites concentracions. De fet, la convocatòria de la segona manifestació de l'Orgull l’any 2014 va generar una ruptura interna a l’entitat. Això va facilitar un relleu organitzatiu de l’únic col·lectiu de base LGTBI+ al territori que funciona des de fa 30 anys.
A partir de les manifestacions dels anys 2013 i 2014, l’Assemblea Antipatriarcal, com a col·lectiu feminista motivat per un principi de sororitat, va facilitar que Ben Amics agafés el relleu de l’organització de les futures manifestacions. I ho van fer amb el compromís ferm de Ben Amics de convocar-les, entenent que, en primer lloc, la manifestació de l’Orgull havia d’encapçalar-la el moviment LGTBI+, i en segon lloc, que aquesta manifestació havia de quedar marcada al calendari de la nostra societat com un dia de lluita i reivindicació, i no només com un dia de festa. L’any 2015, Ben Amics va prendre el relleu i va aconseguir la major participació de la història en les mobilitzacions per l’alliberament sexual i de gènere a les Illes.
Un any després, el 2016, ja comptarem amb una llei LGTBI a nivell autonòmic que ha permès molt d’avanços. Encara i així, des d'un punt de vista crític, ni s’ha dotat pressupostàriament com deuria, ni s’han desplegat totes les polítiques necessàries per pal·liar els efectes d'LGTBIfobia institucional i social. Tampoc s’han adreçat altres interseccionalitats com la llei d’estrangeria que expulsa a les persones LGTBI+ sol·licitants de protecció internacional o que precaritza a les dones trans*, ni tampoc altres qüestions estructurals que ens afecten especialment a les persones joves LGTBI+ que vivim a entorns rurals, com és l'accés a l’habitatge o al cultiu de la terra. Tot i això, sense Ben Amics, aquests avanços difícilment haurien estat possibles.
Darrerament, se senten veus que diuen que l’Orgull s’ha convertit en una festa sense cap mena de reivindicació a les institucions, a la societat ni al sistema econòmic en què vivim. Davant d’aquestes opinions, cal respondre amb una afirmació clara i basada en els fets: Ben Amics és el mur de contenció contra la comercialització, la banalització i la despolitització de l’Orgull. És important recordar el que va passar l’any 2022, quan, gràcies a la pressió estratègica de Ben Amics, va caure la regidora de l’Ajuntament de Palma, «de cuyo nombre no quiero acordarme», que volia convertir l’Orgull en una cavalcada al so de gong per «sanar» les ànimes, amb la complicitat, per descomptat, de l’empresariat LGTBI+ del territori.
Amb el suport d’una part important de la societat d’aquesta illa, Ben Amics ha assegurat un Orgull sense empreses, sense carrosses i amb un esperit crític. Aquest any, l’Orgull alça la veu (almenys a la manifestació oficial) per reivindicar els drets de les persones LGTBI+ del món rural, moltes vegades oblidades a fora vila i a la part forana. Allà, resistim moltes vegades millor que a les grans ciutats, amb coneixements diferents als de les persones intel·lectuals del Principat, però amb la rebel·lia que donen les arrels d’aquesta terra.
Aliances i sororitat feminista des de la dissidència, i la diferència, perquè si són dues manifestacions, dos concerts i dues barres, totes dues són dos Orgulls Crítics.
Ben Amics també està preparada, amb els seus serveis "assistencialistes" gràcies als quals moltes persones LGTBI+ avui dia encara respiram. Per molts de noltrxs, Ben Amics ha estat, i és a dia d’avui, una casa i un espai d'aprenentatge com a activistes i com a professionals. A vegades hem comptat amb col·laboracions institucionals, però també hem viscut opressions, tant d’esquerres com de dretes, que amb això de l'LGTBIfobia no és libra ningú, ni tan sols l’esquerra indepe, on he tingut el gust de participar activament com a formadora en múltiples ocasions i espais.
Perquè l'Orgull continuï sent Crític, i ens puguem sentir orgulloses de les crítiques.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un col·lectiu que no fa autocrítica és un col·lectiu que fa passes enrere. Res o poc tenen en comú Ben Amics de fa 10 anys i Ben Amics d'ara. I la prova d'això és que tantes entitats convoquin ara un Orgull Crític. Perquè l'actitud de Ben Amics davant les veus mínimament crítiques és de censura. No sé, encara, si no s'han plantejat la possibilitat que la presència de partits obertament trànsfobs al cartell i a la manifestació de l'orgull pugui representar una gran incomoditat i violència per a les víctimes de les seves polítiques d'odi. Per qüestions desconegudes, Ben Amics els continua oferint un espai de blanquejament. Ben Amics s'equivoca. No és amb els partits trànsfobs que ha de dialogar, sinó amb els col·lectius i activistes de la lluita LGTBI. Perquè l'enemic no és qui convoca un Orgull Crític, sinó qui ens retalla drets i ens empeny a la marginalitat.