Joves i militància

La realitat és que molts de joves desconfien dels partits i dels polítics, i el panorama polític actual, caracteritzat per la polarització, la crispació i la polèmica, és realment desesperançador. El problema més greu és que aquesta desconfiança s'ha traslladat a les institucions i als governs, que són percebuts com l'enemic, quan en teoria hi són per representar i servir al poble. No només això, sinó que, gràcies a la democràcia, el govern és DEL poble i fa feina PEL poble —o tocaria ser així—.

Això no vol dir en absolut que els joves estem inactius o que tinguem un paper passiu a la societat. Hem de deixar d'entendre la militància com una cosa limitada a la política tradicional i posar en valor la militància social. Avui en dia, es milita en associacions, en moviments, creant i compartint contingut digital i amb art reivindicatiu. També es milita pensant bé què compram, a on, què menjam i intentant tenir un estil de vida més sostenible. Molts de joves prefereixen aquestes vies perquè no se senten representats en el discurs polític, sinó menystinguts i estigmatitzats.

Tot i això, vull deixar clar que la militància política també és necessària; no són conceptes antagonistes i incompatibles. Necessitam gent amb valors i vocació de servei a les institucions, amb ganes de fer feina i crítica constructiva, amb predisposició al consens i a la moderació en benefici del bé comú.

La pèrdua de confiança en la política i les institucions i, per tant, en el sistema democràtic, és especialment preocupant en un context en què cada minut de les notícies parla de corrupció, de guerra i d'inestabilitat, ja que en temps d'incertesa la gent cerca líders amb idees radicals i propostes contundents, precisament com les de l'extrema dreta.

És urgent fer una reflexió profunda i adonar-nos que tenim un problema molt greu com a societat en el moment en què les fake news tenen més incidència, i sovint credibilitat, que les paraules d’un batle o d’un conseller, i en el moment en què la política és vista com un inconvenient i no com una eina per fer un món millor.

Fem-l’hi dues voltes, tots plegats.