La flama que ens agermana

TW
2

Enguany són molts els pobles mallorquins que acolliran la Flama del Canigó, uns 26, gràcies a la bona feina de les delegacions territorials de l’Obra Cultural Balear. Al meu poble, Marratxí, ens trobarem a les 19.30 a Es Pla de na Tesa, a la plaça de l’església.

Són actes de carrer, que ens agermanen amb els pobles mallorquins i d’arreu dels territoris de parla catalana, anomenats Països Catalans, denominació que tan molesta a gent d’extrema dreta i dreta conservadora. La llengua, la cultura, les tradicions, en una paraula el patrimoni històric i cultural rebut, agermana els pobles que foren de la Corona de Catalunya i Aragó en l’edat mitjana.

Malgrat que els irriti tant, malgrat que voldrien fer-la desaparèixer, la llengua catalana és ben viva, són més de deu milions de parlants més que alguns països dels 27 de la Unió Europea. Per això és de justícia que la puguin escoltar al Parlament Europeu, a les institucions europees, com aquí, a l’Estat espanyol s’escolta a les Corts, al Congrés i al Senat.

Sabem que la influència de l’anglès va guanyant terreny dins el parlar dels joves, això del bro, per exemple, n’és una bona mostra i segur que penseu en moltes altres si teniu adolescents a la família. Sabem que els mitjans de comunicació en català són minoritaris, però hi són, i requereixen tot el suport de la gent més conscient, amb subscripcions o ajuts.

Sabem que les xarxes socials són els mitjans d’informació més habitual entre la gent jove i no tan jove. No em referiré als noms que han posat a les generacions, també en anglès, of course! Som molts, de totes les edats, que cercam al mòbil les darreres notícies, en el meu cas, en altres, els comentaris, les opinions, d’aquells que fan podcast i tenen molts seguidors.

Coneixem els alertes que expliquen qui treballa amb gent jove sobre l’ús social de la llengua catalana, el seu retrocés... ens preocupa, certament. I, així i tot, per damunt de tants atacs per part d’aquells que no senten la llengua catalana com a pròpia, que la consideren «inferior»-recordant el franquisme, per damunt d’ells, la nostra llengua es manté ben viva, i serà transmesa, com ho fou de les generacions anteriors, a les pròximes.

Els actes que celebrarem el 23 de juny als pobles de Mallorca seran festius i reivindicatius, ens sentirem orgulloses de sentir-nos agermanades amb altres pobles que parlen com nosaltres a molts llocs de la geografia dels quatre estats que tenen parlants en llengua catalana, el francès, l’espanyol, l’italià i l’andorrà.

I no oblidarem que a altres llocs ben propers, agermanats per la mar, hi ha pobles que pateixen la guerra, els atacs indiscriminats, la mort i la destrucció. No ho podem oblidar quan s’ha iniciat un nou conflicte bèl·lic dels EUA amb l’Iran. Som ciutadanes del món.

Ens sentim germanes i germans amb totes les persones que volem un món en pau per a tots els pobles de la terra, sigui quina sigui la seva llengua, la seva cultura, la seva religió, la seva situació geogràfica, les seves riqueses naturals. Perquè la humanitat, els pobles, són rics en la seva diversitat i pluralitat, i així ha de ser en un món respectuós amb el medi ambient, amb els territoris, amb la diversitat i pluralitat de les persones que hi vivim.