Liberalitzar sòl

TW
3

Les paraules i les expressions que s’utilitzen no són innocents. És evident que sona molt millor «liberalitzar sòl» que «destruir territori». Com sona molt millor, com varen fer els governs d’esquerres les passades legislatures, permetre el creixement de les zones turístiques per habitatge de protecció oficial que saturar encara més unes zones desproporcionades. Endolcir amb paraules agradables una determinada acció o decisió és una estratègia bastant habitual i ben lògica. Qui no ho ha fet?

Davant el greu problema de l’accés a un habitatge digne a les Illes Balears la majoria parlamentària sorgida de les eleccions de 2023 ens comença a vendre això de «liberalitzar sòl». I la pregunta és òbvia: què vol dir liberalitzar sòl? El que vol dir és que terrenys que actualment no estan transformats urbanísticament i no estan edificats es construeixin.

El PP, amb l’habilitat que el caracteritza, s’apunta a la idea però donant a entendre que estam parlant de sòl urbanitzable. És a dir, de terrenys que encara no estan transformats i edificats però que si està previst al pla urbanística que ho estiguin. Així, se’ns vol generar la idea que simplement es tracta d’agilitzar uns canvis ja aprovats i que no trastoquen un determinat model urbanístic.

Ara bé, per molt que es vulgui descafeïnar i embellir la proposta és ben possible que dins el concepte liberalitzar sòl hi hagi més coses que la simple acceleració de tràmits. És ben possible que darrera una expressió que, a determinats sectors els hi pot sonar bé, s’hi amagui la reclassificació de terrenys rústics, s’hi amagui més consum de territori, més sobrepoblació.

Durant molts d’anys a les Balears s’ha intentat establir una política de contenció del creixement urbanístic. Una política que no només prové dels ecologistes, sinó que en major o menor grau, amb incoherències més grans o més petites, havien assumit tots els partits polítics amb alguna rellevància. També els sectors econòmics. Manco la ultradreta desacomplexada tots els altres partits han votat mesures proteccionistes. Atès que la liberalització de sòl prové dels que tenen solucions simples per a cada problema complex, liberalitzar sòl pot significar un canvi de model, no és veure bubotes.

Mentre les Balears tenguin qualitat de vida, activitat econòmica i siguin un lloc agradable on viure resultarà que la demanda d’habitatge serà infinita. Fent més habitatge lliure no s’abaratirà significativament el preu. Tanmateix, la liberalització de sòl pot aconseguir que les Balears siguin Hong Kong i, aleshores, per ventura, la demanda si que baixarà.

El problema de l’habitatge passa perquè hi hagi més habitatge de protecció oficial i a preu limitat, passa per reconvertir hotels, passa perquè el pisos buits entrin dins el mercat donant més seguretat jurídica als propietaris i combatent radicalment l’okupació, passa per exigir anys de residència i limitar la demanda, passa per poder fer més habitatges al sòl urbà si tenen un preu assequible, passa també per agilitzar l’urbanisme però sense canviar el model, passa per una política fiscal i d’ajudes al primer habitatge i de càstig fiscal als grans tenidors amb habitatges buits, passa per combatre l’oferta il·legal d’habitatges turístics, passa per aturar un creixement poblacional insostenible. En definitiva, passa per moltes coses, ara bé, per on no passa, és per destruir les Illes Balears a base d’urbanitzar i edificar arreu.