El dotze d’octubre, bona data per demanar perdó

La presidenta a continuació mostrava en un altre audiovisual totes les disculpes, la petició de perdó, que han fet diferents caps d’estat de tot el món pel seu passat colonial. Des del Japó fins a Portugal o Bèlgica, passant pel Vaticà. Fins i tot els EUA demanaren perdó per experimentacions mèdiques amb el poble de Guatemala. Els he vist gràcies a l’amiga Cisca Mas, advocada feminista.

El fet de demanar perdó, pel passat que va suposar domini, espoli de les matèries primeres dels territoris colonitzats, furts sistemàtics de les seves riqueses naturals, acompanyat de violència extrema cap a la gent que hi vivia, és una bona pràctica que han entès governants com el rei de Bèlgica, respecte al Congo, o el Papa de Roma, respecte a les conversions forçades o les agressions sexuals a menors.

No sé si coneixeu ‘Los hijos de los días’ d’Eduardo Galeano, un fragment del qual ha corregut aquests dies per les xarxes socials: «El 1492 los nativos descubrieron que eran indios,/ descubrieron que vivían en Amèrica,/ que estaban desnudos,/ descubrieron que existía el pecado,/ descubrieron que debían obediencia/ a un rey y a una reina de otro mundo,/ y a un dios de otro cielo,/ y que ese dios havia inventado /la culpa y el vestido,/ y había mandado que fuera/quemado vivo quien adorara/ al sol y a la luna,y a la tierra/ y a la lluvia que moja».

Magnífic resum de què va ser la «descoberta» i conquesta de terres americanes per part dels reis espanyols acompanyats sempre de l’Església catòlica.

Aquí, a l’Estat espanyol, la demanda de l’anterior president de Mèxic a través d’una carta remesa igualment al Papa, va rebre el silenci a diferència del catòlic que sí que va respondre i assumia que tenien raó, demanant el perdó.

Realment és tan difícil assumir el passat colonial per part del cap d’estat? Ho han fet altres monarques europeus i els seus pobles ho han celebrat. Som al segle XXI i coneixem la vertadera història de com es va forjar l’imperi espanyol des del 1492 fins al 1898 amb la «pèrdua» de les darreres colònies.

La monarquia espanyola actual és hereva directa del franquisme, políticament, i així l’emèrit que ha triat viure a fora, ho va acceptar. No és hora ja de «posar-se al dia» «modernitzar» aquesta forma d’estat i reconèixer el passat colonial com altres companys europeus ho han fet? Per no insistir en la necessitat de la consulta popular sobre la monarquia o república que insisteixen a furtar al poble.

Encara record l’espectacle vergonyós d’aquell exabrupte porquè no te callas! a un cap d’estat elegit democràticament pel poble veneçolà, per part d’aquell que reia les gràcies del dictador i acceptava totes les seves condicions.

L’actual cap d’estat va mostrar el llautó, el tres d’octubre de l’any 2017, quan es dirigí al poble català amb una posició clarament partidària rompent la imparcialitat que requereix el seu lloc institucional. Com el seu pare l’any 1981, va demostrar la tria de mantenir-se devora els poders més reaccionaris de l’estat, en lloc de la democràcia i el respecte a les aspiracions del poble que pretén representar.

La «festa oficial» del dotze d’octubre, per cert, no festa pels grans magatzems i supermercats diversos, hauria estat una bona ocasió per mostrar una actitud democràtica -sabem que no apresa per família, però hauria de conèixer-la per formació, i respondre la carta mexicana i sí, en aquesta festa, demanar perdó pel passat colonial que tant de mal va fer als pobles indígenes del gran continent americà.

Seria un gest democràtic que agradaria a la bona gent d’aquest estat, que coneix la història vertadera de l’excessivament vanagloriat passat «imperial» espanyol.