algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
28°

Entre els somnis i la realitat

De vegades, fa la impressió que és impossible distingir entre la realitat i el somni. Les coses que veim i ens passen són males d’entendre, com se’ns explica al tema central de Matrix, almanco pareix que és la idea que ens volen transmetre.

‘Alícia en terra de meravelles’ de Lewis Carroll ens conta la història d’una al·lota anomenada Alícia que, després de caure per un forat, descobreix un món de fantasia on habiten criatures estranyes i antropomorfes. I, si ho pensau atentament, no teniu sovint la impressió de viure en un món de fantasia? En un somni on tot és possible? Fins i tot les coses més absurdes?

Tot i que hi ha persones que pateixen percepcions visuals (per manca de son, virus, etc.) de vegades la realitat ens mostra l’interior dels cervells d’algunes persones com si la nostra percepció estigués alterada, però sense estar-hi.

Evidentment, no entraré a comentar els vídeos de YouTube on alguns il·luminats es dediquen a intentar demostrar que, efectivament, vivim en una simulació. Per aconseguir aquest objectiu ens ensenyen avions que desapareixen sobtadament de l’escena, helicòpters que no cauen amb les ales giratòries suposadament aturades, vehicles que desapareixen d’un carrer just al moment d’atropellar qualcú i altres anomalies o errades, com diuen, de la realitat. Com entreteniment pot estar bé veure quines bajanades arriben a penjar a internet en una tertúlia familiar o entre amics, però, tanmateix, acaben per avorrir o fer-te pensar que tot està manipulat expressament o generat per una intel·ligència artificial. Generalment, és un fet observable que com més jove és la població, més tendència mostren a consumir o tudar el temps real amb el mòbil a la mà i a empassar-se un darrere l’altre vídeos i més vídeos absurds. A poc a poc, s’umplen el cervell de fantasies que poc o gens tenen a veure amb la realitat. I deixen de banda un possible ús professional de la tecnologia. Quan dic professional em referesc a optimitzar el potencial i eficiència en qualsevol activitat per guanyar temps, no per perdre’l miserablement descobrint que les sirenes existeixen o que els follets ataquen un home al bosc.

Hi ha moments en què em fa la impressió que dos universos s’entrellacen i ens volen dir qualque cosa, no ho sé. Això dels universos paral·lels i multiversos són teories que ens disparen la imaginació. El cine, en aquest sentit, ens ha oferit moltes hores d’entreteniment explorant aquests conceptes.

Ara bé, volia posar-vos uns quants exemples que he observat al meu entorn. No fa gaire, quan sortia de l’estació de tren i metro de Jacint Verdaguer, hi havia una al·lota que remugava i maleïa la màquina del control de sortida. Tot d’una vaig veure que s’havia equivocat i que intentava passar amb la targeta sanitària de l’IB-Salut. Vaig estar temptat d’avisar-la, però vaig optar per no dir-li res, no fos cosa que s’ho agafàs malament, em vaig imaginar que trobaria la solució de manera ràpida, encara que insistia i insistia desesperadament sense obtenir el resultat esperat, com un disc retxat de vinil. Ben igual que aquell que es baralla amb una impressora que no treu les còpies, però la primera reacció és enviar-hi el document un pic i un altre, en comptes de comprovar si la màquina té paper.

En una altra ocasió vaig veure un senyor amb bicicleta al carrer Pompeu Fabra de Palma que circulava pel costat contrari del carril bici. O encara no havia descobert que existien aquests carrils per a ells? Per ventura, havia aflorat d’un univers paral·lel on les bicicletes circulen sense perill pertot arreu.

Per acabar, és evident que tots trobam casos semblants a betzef, contaré també el cas d’alumnes que pretenen aprovar exàmens de català sense saber escriure ni xerrar. I en fan bandera! Si això no és viure a Matrix, què és? Però s’hi presenten i paguen les taxes. Tal volta farien el mateix amb un examen d’italià, francès o anglès? És a dir, es presentarien a una prova oficial d’anglès sense entendre un borrall d’anglès?

En fi, qualque dia potser ens despertarem d’un somni i descobrirem que l’Univers i la realitat és una presa de pèl.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.