El passat dimecres 27 de febrer, el CEIP Costa i Llobera de Pòrtol va rebre la visita, no només del Conseller d'Educació, sinó d'un nombrós equip de premsa i alguns representants de l'Ajuntament. Aquesta visita, que va agafar pràcticament per sorpresa el claustre, va servir per emetre unes imatges i un missatge de satisfacció i alegria que poc tenen a veure amb la realitat que es va viure durant la jornada.

Dies abans, l'assemblea del centre es constituí, amb una representació majoritària del claustre. En aquesta trobada, es posaren en comú algunes de les necessitats i inquietuds que dificulten la nostra tasca. S'obrí un espai per posar en comú aquesta informació amb tot el claustre, amb menys temps del desitjat, i es decidí aprofitar la visita del Conseller d'Educació per fer-li arribar de primera mà. Malauradament, però, aquest intercanvi no va ser del tot possible. Resulta que el Conseller va venir escortat per un gran nombre de persones, va entrar per la porta de darrere, aturant-se al punt de la porxada que més bona perspectiva ofereix de les instal·lacions, just a l'entrada, i allà dedicaren una estona a enregistrar l'única mitja veritat que es pot extreure de la jornada: que es donava resposta a una necessitat de l'equip directiu i de les famílies. Això és així perquè cap membre més de la comunitat educativa tingué l'oportunitat de poder-s'hi adreçar, i tampoc es va poder observar cap intenció per part del Conseller d'intercanviar impressions amb el claustre. Tal vegada el color de moltes de les camisetes que aquell dia es vestien no quedaven bé amb la intenció de la gravació. Sigui com sigui, el reportatge continuà creuant l'única aula que trepitjaren al centre d'Educació Infantil, evitant així, enfangar-se els peus com la resta de personal i famílies hem de fer cada cop que plou. Agafat el pla que interessava perquè es veiés algun infant, el Conseller i els seus acompanyants seguiren el seu camí cap el centre d'Educació Primària. Allà es veu que tampoc va anar bé creuar cap paraula amb cap membre més del claustre, i realitzades les fotografies pertinents, continuaren el seu camí.

On és la resposta cap a la demanda de millores en les infraestructures d'ambdós edificis? On és la resposta cap a les ràtios elevades, la manca de personal, la necessitat d'ATEs, la falta d'espais o la necessitat de més materials i recursos que ens facilitin la tasca d'atendre la diversitat? El document que just va poder ser entregat, sense temps ni d'explicar, incloïa aquestes i altres més demandes per part del personal docent. Com s'ha esmentat, la manca de temps fa que aquest llistat no sigui més llarg, perquè segur que en el transcurs d'una setmana, ens seguirien sortint punts per afegir. Ens remetem a les demandes històriques que, com altres companyes i companys ja han exposat, es veu que és qüestió de voluntat trobar recursos per la seva millora.

Així doncs, i abans de concloure, ens agradaria afegir un element innecessari, que ens està robant temps i força, un cop més, pel que sí que s'ha trobat una dotació, i no petita, precisament: la llengua catalana, la nostra llengua, la llengua de l'ensenyament. Si qualque problema ens trobam, actualment, a les aules de la majoria dels centres de les illes en l'àmbit lingüístic, és precisament, la regressió en l'ús del català. Això no és d'estranyar, quan les oportunitats que disposam d'interactuar-hi es veuen reduïdes, pràcticament, al no res. Si no oferim aquesta oportunitat als centres educatius, estam condemnant la nostra llengua a l'extinció, i estam limitant els nostres infants a viure a mitges. Precisament un projecte que porta la llibertat per bandera, no fa més que privar-los-en: de la llibertat de poder viure en un entorn cultural ric, d'entendre i respectar la seva terra, de valorar la diversitat, de dominar i escollir entre diferents formes de comunicar-se, d'accedir a un lloc de feina en un futur...

Se suposa que el Conseller fa aquesta ruta per a informar-se sobre "les necessitats dels distints centres educatius quant a infraestructures, materials i personal, prenent nota de totes i cada una d'elles" (fragment d'una nota de premsa de la Conselleria sobre aquestes visites). La visita, però, va derivar en un reportatge publicitari que va ocultar justament allò que se suposa que li ha de donar sentit, escenificant una satisfacció i complicitat que ells mateixos han demostrat enganyosa evitant el contacte amb el claustre.

Esperem, idò, que deixin de banda la publicitat enganyosa i les croades contra la nostra llengua, i es posin a solucionar els problemes reals, que no se'ls acabaran.

Assemblea de docents del CEIP Costa i Llobera de Pòrtol.