AENA ha anunciat, no fa gaire, que el 2023 va obtenir un benefici net de 1.631 milions d'euros i un 45,4% més d'ingressos bruts que el 2022. No ho ha detallat per aeroports, però tenint en compte que per les Balears va passar el 15,5% dels passatgers (44 milions d'un total de 283), podem calcular que AENA s'ha embutxacat aquí al voltant de 253 milions, dels quals no en veurem ni un cèntim. Així ha estat d'ençà que Espanya explota els nostres aeroports, i així serà mentre siguem la seva colònia.

Els nostres polítics no es mamen el dit i són perfectament conscients de l'espoli. El passat 24 de febrer, justament, va fer vint anys que el Parlament balear va reclamar per primera vegada la cogestió. La proposició de llei presentada pel PSIB va ser aprovada per unanimitat, tal com va recollir Diari de Balears, i de llavors ençà la història s'ha repetit una vegada i una altra:

El 2006, per resolució unànime del Consell de Mallorca i mitjançant interpel·lació del president del Govern a l'executiu espanyol.

El 2007, dins la reforma de l'Estatut d'autonomia, on s'estableix que les Balears poden participar en la gestió dels ports i aeroports de titularitat estatal «de conformitat amb el que preveuen les lleis de l'Estat».

El 2008, per resolució del Consell de Mallorca, aprovada per unanimitat.

El 2017, a través d'una proposició del llei al Parlament, aprovada per unanimitat, i en una reunió del Govern amb AENA i el Ministerio de Transportes.

El 2020, per aprovació d'una proposició de llei al Parlament, on també es va rebutjar l'ampliació de l'aeroport de Palma.

El 2022, com a reivindicació del Govern per poder limitar l'arribada de vols, i també mitjançant una moció de Més al senat espanyol.

I la darrera, per ara, el desembre de 2023, mitjançant una reclamació del Parlament amb els únics vots en contra de Vox. Aquesta vegada un diputat del PSOE, Llorenç Pou, va manifestar que ja n'estava "cansat". El que és sorprenent és que ningú no ho digués abans. A tot això cal afegir-hi les declaracions de presidents autonòmics, batles, candidats electorals i partits polítics, mocions als ajuntaments, plataformes cíviques, etcètera, etcètera.

Davant aquest picar pedra digne de Job, quan Madrid s'ha molestat a contestar sempre hem rebut el no per resposta. El 2008, després que Rodríguez Zapatero es comprometés a concedir la cogestió, el Consell de Ministres va dir que no procedia perquè l'aeroport de Palma no arribava als 30 milions de passatgers. Una excusa, per cert, que ara ja no val, perquè el 2023 l'aeroport de Palma va arribar als 31,5 milions. Però això tant és, perquè el novembre de 2022 el Ministerio de Transportes va tancar les portes a la cogestió, amb l'argument que no encaixa dins la legislació vigent. Que ells mateixos poden canviar la legislació, si això és vera, és una qüestió en la que aquesta guarda de lladres i estafadors ja no hi entra. I qui dia passa, any empeny, pèl que ens prenen i doblers que ens foten.

És evident que si Madrid no ha acceptat la cogestió després de vint anys, tant si comanda el PP com el PSOE, no l'acceptarà mai. Del control estatal dels ports i aeroports, a més a més, es deriva un altre problema gravíssim: el de l'arribada massiva de nouvinguts, que no només du al límit els recursos naturals de les nostres illes, sinó que comporta un procés de substitució poblacional mentre no disposem d'eines per a la integració. L'única solució, igual que per a la immensa majoria de problemes que ens afecten, és un Estat propi. Els nostres polítics ho saben, però s'estimen més allargar la comèdia i encalentir la cadira. I així, fins quan?