algo de nubes
  • Màx: 10.86°
  • Mín: 7.86°

Escola d’alegria

El Nou Testament és una escola d’alegria personal. Pel que llegim en aquest petit i meravellós llibre, Jesús de Natzaret, el seu protagonista, només volia que la gent fos feliç. Això de «feliços» ho repeteix fins que fa el darrer sospir penjat a la creu. Estimeu-vos uns als altres significa, al meu parer, feu-vos feliços uns als altres. Tots els homes i totes les dones. I per ser feliços i estar alegres va predicar-nos la llibertat i la veritat. La llibertat us farà vertaders. La veritat us farà lliures. Més o menys, ho dic de memòria. Jesús va venir al món per fer-nos conscients de la nostra naturalesa, no per carregar-nos treballs, de condicions i de cadenes. La seva vida és una pedagogia i un exemple de llibertat i d’amor. Ell ens va estimar de paraula i de fets, i ens aconsellà que nosaltres féssim el mateix. Que ens deixéssim matar per la llibertat i l’amor. Així de senzill, encara que no així de fàcil.

El Nou Testament, aquesta breu biografia de Jesús, ens serveix de recordatori i de guia. I també de joia literària. Així i tot, no deixa de ser una aventura. Una bella i preciosa aventura en la qual creure i deixar-nos-hi anar. No hi ha res més arriscat que estimar. Estimar o no estimar, aquesta és la qüestió hamletiana de William Shakespeare. Sigui històric o no el que estem llegint, la veritat és que la figura de Jesús va capgirar la vida de tots els homes, i ho va fer per bé. Si això només és literatura, visca la Literatura! El capgirament humà relacionat amb la paraula i la vida de Jesús ha fet possible la veritable alegria. L’obra literària que és en ell mateix el Nou Testament ens comunica l’essència de nosaltres mateixos. Els quatre evangelis són el testimoni principal i més intrínsec de la vida humana. Sense Jesús de Natzaret no sabríem, encara ara, en què consisteix veritablement ser home. Un home és qui estima i és estimat. Aquesta identitat és la que origina la felicitat i l’alegria. La llibertat.

M’encanta trobar, al Nou Testament, referències constants al regne del cel. Hem dramatitzat massa la vida i la mort de Jesús, perquè per mi és tot el contrari: ens mostra la serenor i la confiança d’un home en la seva pròpia naturalesa. Jesús ens anuncia el regne del cel en el moment present i en el futur. Encara que, en general, sembla que és el nostre present el que més ens interessa. Per tant, la dramatització excessiva de la seva tràgica passió i mort sempre m’ha semblat una mica artificialment hiperbòlica. El regne de Jesús, el del cel que ell anunciava, és el regne de la felicitat i de l’alegria. Així ho veig i així ho vull veure. És en aquest sentit que vull creure, i crec, que el cristianisme és aquesta escola d’alegria que tan necessari ens és. No venim al món a patir per patir ni a patir per després pujar al cel a llepar-nos les ferides terrenals. Cal contemplar la vida quotidiana, des de la vessant cristiana, com una vida d’immediatesa atractiva i benaurada. Penso en les benaventurances del Sermó de la Muntanya. Els feliços no són només aquells als quals els toca la Grossa de Nadal o de Cap d’any. Són els humiliats, els perseguits, els vulnerables, els malalts i, sobretot, els pobres com tu i com jo, com tots nosaltres. És una qüestió psicològica? No ho sé, encara que podria ser. L’ànima i l’esperit són part igual, i segurament més, de la naturalesa humana. Tingui-m’ho en compte. Alegrem-nos d’haver conegut Jesús i la seva història. Per literària que de vegades ens sembli. La vida humana és un poema escrit per la mare Natura.

Siguem justos i equitatius amb nosaltres mateixos i amb el món sencer. Si la vostra justícia no sobrepassa la dels escribes i la dels fariseus no coneixereu mai el regne del cel. Això llegim en aquest llibre meravellós. Deixa’t d’ofrenes i reconcilia’t primer amb el teu germà. Llegeix i dona-li a llegir els clàssics. Ofereix-li la teva amistat, el teu suport, el teu somriure, la teva alegria. La teva poesia i tota la Literatura Universal. Perquè tot, en aquesta vida, és entreteniment útil. Amb alguna cosa ens hem d’entretenir. La millor manera de fer-ho és amb el nostre pensament, amb la nostra imaginació, dins el racó més profund i amagat del nostre cervell. Quin prodigi que és el cervell humà! La ment, quina cosa més misteriosa i més extraordinària que ens ha regalat la mare naturalesa. Quin entreteniment més excels i gloriós que és! Fins i tot la religió és un altre entreteniment útil. Jesús, que no va crear cap religió, sí que va posar els fonaments del més gran entreteniment humà de la Història. És a partir d’ell que hem deixat d’avorrir-nos i de fatigar-nos. Veniu a mi els que esteu cansats, perquè jo us alleugeraré de totes les preocupacions i de tots els dolors físics i espirituals. Com pot ser, doncs, que estiguem perdent el temps en drames i tragèdies extravagants? Siguem intel·ligents i acostem-nos a la font del plaer i de l’alegria!

Llegim i analitzem i contemplen aquest prodigi de la Literatura que és el Nou Testament. A l’inici de tot, a Galilea, Jesús es dirigeix a la gent amb un crit de festa: «S’acosten dies joiosos!» Millor dit encara: «Viviu la joia de la Vida!» Ha arribat l’hora del veritable Regne del Cel, del nostre Poder. Obriu bé els vostres ulls i les vostres orelles. Escolteu i viviu la Bona Nova. Aquesta és la Gran Literatura poètica de la naturalesa humana. Des d’aquell primer moment tot canvia, tot es capgira, tot és d’un color diferent, tot té un altre sentit. S’ha acabat el patiment artificial. Som naturals i, per tant, cal actuar d’acord amb la nostra manera de ser natural. No ens inventem romanços. No dramatitzem. No siguem més papistes que el Papa. Que el Pare.

És ja en aquest inici que Jesús s’expressa en el seu llenguatge poètic. Convida a Pere i a Andreu, en primer lloc, a deixar la indústria peixatera dels seus pares per la de l’alliberament de les seves persones i del seu poble. Pescadors d’homes! Ningú mai havia dit ni ho ha tornat a dir que un activista social, un benefactor cultural, sigui un pescador d’homes. Pescadors d’homes, escampadors de pau i d’alegria, de benestar individual i col·lectiu. No patiu: gaudiu. Ha arribat el Regne del Cel.

I què ha passat? Que no hem llegit bé els quatre relats de la seva vida. No hem escoltat bé la seva paraula. No hem mirat bé la seva actuació. A la nostra biblioteca infinita de casa meva no fem res més que consultar i posar en pràctica una vegada i una altra tota la riquesa de la imaginació humana, escrita durant tots els segles de la nostra existència, on destaca sobre manera la resplendor del Nou Testament: aquesta assignatura que tant ens cal conèixer, practicar i viure per experimentar l’excel·lència del nostre ser.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.