Aquestes festes d’enguany, n'hem vistes un parell (3 per esser exactes) que no tenen empena: La primera, que el governet de torn d'aquí torna mirar de tòrcer el coll al 31 de Desembre, que és la festa cívica viva més antiga d'Europa. Aquesta festa commemora l'entrada de Mallorca dins el món cristià o occidental. Si agafau el tom 5 de les Rondalles Mallorquines, veureu com hi ha un caramull de llegendes populars mallorquines que tenen record del Rei En Jaume (llenguadocià de naixement, català, aragonès, valencià i mallorquí de vocació), com a gran pare i patriarca de la nostra nissaga. Quin problema tenen els governadoretxos d'ara amb el Rei En Jaume? Que fa tuf de català? Però no són ells els primers que s'esgargamellen cridant que "Calaluña és España"? Idò?: Lo català és espanyol segons ells, o ho troben just lo contrari? Com quedam? A més, si tan estugosos estan del rei En Jaume per la seva 'taca' de catalanot, idò ben igual d'oi els tocaria fer tot quant sigui aragonès, o occità, tant d’allà deçà els Pirineus, com d’aquí deçà: català del Principat, valencià, o mallorquí: és que ell, tant tenia d’una cosa com de l’altra. Que no ho veuen, aquests carabassots? 'Autoritats' (per dir qualque cosa) mallorquines d’ara!: no sé qui és que vos assessora. Però creis-me: feis-vos-ho mirar!

Una altra bajanada grossa que hem haguda de sofrir és la del president del governetxo de torn de Barcelona, en Pere Aragonés: Ell i el seu redol no tenen cap mania ni una en dir 'feliç Ramadà' quan arriba aquesta festa islàmica. Massa bé. No m'hi fic. Però en canvi ara, per Nadal, per mirar prim amb la moda (per no dir amb la curtor) plurimulticulti i no 'ofendre' cap islàmic ni cap ateu, tant la s'agafa amb paper de fumar aquell albercoc, que arriba fins al desvarieig de dir "feliç solstici d'hivern" per no dir Bon Nadal... com han fet de fa més de mil anys a les terres on ell comanda! Si dir Bon Nadal és massa 'beat', idò ben igual ho és, posem per cas, dir 'adéu'. Què hem de dir, per no dir ‘adéu’?: "Aningú"? "A-lo-que-cregui-cadascú"? I el seu propi nom (Pere), que té connotacions cristianes fins al punt que és el nom del primer papa, no li convé canviar-lo-se per ‘pedra’, que és el significat de Pere? O per ‘mac’? O més ben dit, per 'còdol', que és sinònim de pedra i mac però que, a més de no assemblar-se a la 'beatada cristiana' de Pere, té el significat, a Mallorca i a Menorca, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, de "capclòs, persona molt ignorant o incapaç d'aprendre"? M'agrada: -Bon "solstici d'hivern", Còdol Aragonès!

I la darrera curtor que ens hem haguda d'empassolar aquestes festes són les ganes rabioses que tenen de llevar d'enmig la Segona Festa de Nadal tots els governets de torn d'aquí: uns perquè se'n foten de tot quant tengui arrels religioses; i els altres perquè els fa mal de ventre tot quant no véngui de Madrid: del temps del madrileny estufat Bauzán, volen llevar tant la Segona Festa de Nadal, com la segona de Pasqua. Ara no ho diuen clar (encara) però jo sé cert que aquestes dues festes els fan nosa perquè els desbaraten el mapa de "la unidad de España", que en lloc d’esser una proposta política més, com és conservar fronteres (o crear-ne de noves), no: s’agafen la «unidad» aquesta com una nova religió sagrada i obligatòria. És que resulta que les dues segones festes, de fa un caramull de segles, eren típiques a Mallorca, Catalunya, València, i altres territoris de l’antic Imperi Carolingi. En canvi, a Castella no eren festa. Aquí teníem el costum d’anar una festa a dinar a cals padrins per part de l’home i una altra a cals padrins per part de la dona. Allà, en canvi, només anaven a ca l’home. Costums diferents, i res pus. Però això no ho poden pair. I per això, volen llevar les dues segones festes sigui amb l’excusa que sigui. Teniu cap dubte que, si fossen festes a Madrid, ara per aquí no les posaria en solfa ningú? Tenim molta cosa per millorar l’any qui ve per aquestes festes.