Un desagradable conjunt de notícies de successos, aparegudes recentment a la web d'un diari estatal, ve encapçalada per una violació. La imatge que projecta la lectura del titular se'm presenta en blanc i negre, com si fos el fotograma d'una pel·lícula neorealista italiana: «Un home viola a una veïnada al terrat del seu edifici en pujar a estendre la roba». La informació, després d'anunciar que reclamen deu anys de presó per al violador, subtitulava dues perles més, totes elles produïdes al País Valencià. Una nina de vuit anys va ser victimitzada sexualment pel seu padrí, el qual s'enfronta a cinc anys de presó pels fets. La darrera m'allunya del neorealisme i m'endinsa de ple en el surrealisme, en explicar que un home envaí la casa de la seva ex i, ja que hi era, amagà una gravadora per enregistrar-ne les converses. Després consumà la que era la seva motivació principal dins els variats i presumptes delictes comesos: olorar la peça de roba interior més íntima de l'antiga parella. Una condemna de denou mesos i mig de presó ha tancat el tema.

No seria d'estranyar que, llegides les referències esmentades, Almodóvar fes una adaptació cinematogràfica dels fets, dibuixant al cartell promocional una silueta masculina bavejant en la recerca desaforada de carn fresca per consumir.

Mentrestant 49 dones assassinades a Espanya —cinc d'elles a la Comunitat Valenciana— suposen, a hores d'ara, tantes com el global d'assassinades per violència de gènere en tot l'any passat. El protagonisme del territori llevantí s'ha vist a més a més acompanyat per conductes polítiques negacionistes, escenificades a partir del joc de les pancartes: tu aquí, jo allà, aquesta parauleta no, l'altra sí... Cert que no deixa de ser de necessària l’actuació «postural». Malgrat que no n'evitarà cap ni una, de mort, almenys retrata el negacionisme. Ara bé, si no es produïssin comportaments estèrils (amb pancartes, o amb gestos de polítics locals que parlen el mateix idioma que a València), hi hauria menys distorsions a l'hora d'avançar en la millora material de la qualitat de vida de les dones. Tot el temps que perdem parlant de bombolles allunya la possibilitat d'avançar en garantir la integritat de les nostres companyes.

Tornant a l'inici: no som tots els homes, però —gairebé— sempre són homes.