Al meu darrer article sobre actituds lingüístiques, vaig fer referència a allò que anomèn «zombis lingüístics», per referir-me, ja ho sabeu, a aquells que tot i ser competents en català, no el fan servir amb altres catalanoparlants quan hauria de ser normal a la nostra illa.
En aquesta ocasió, parlaré de com rebenten algunes persones la possibilitat de fer normal una visita en català. La tècnica és senzilla i demostra una sensibilitat nul·la cap a la llengua catalana. Sobretot a Catalunya, també a les Illes Balears, es poden contractar visites guiades en català per descobrir un monument, un museu, una exposició, etc. A tall d’exemple, si consultau la visita guiada a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, comprovareu que ofereixen la possibilitat de fer-la en italià, francès, català, espanyol, anglès i alemany. Fins aquí, tot normal. Cadascú tria la llengua que li interessa, ningú se sent exclòs i feim turisme de manera normal.
Ara bé, aquest estiu es colà en un grup de català qualcú que la volia en espanyol. Segurament, no va trobar horaris en espanyol que li convenguessin i va decidir comprar-les en català (tanmateix, tots els catalanoparlants entenen l’espanyol, va esgrimir de manera desvergonyida). I aquí ve el tema, pretenia que tothom acceptàs que fessin una excepció amb l’argument que al grup de català, tanmateix, tothom sabia castellà. Evidentment, les persones que havien comprat la visita guiada en català romangueren a quadros. No hi hagué, afortunament, cap canvi. Les persones d’aquell grup havien comprat les entrades a consciència. A més, com podeu comprovar si clicau l’enllaç, les possibilitats lingüístiques eren múltiples. Hauria estat capaç aquell individu de fer baratar de llengua el grup d’anglès, alemany, italià o francès? Posaria la mà al foc i no em cremaria, que ni hauria gosat fer un comentari.
Si qualcú pensa que això no és un «barrut lingüístic», aleshores què és? És una «pobra víctima» de la llengua que ell, lliurement, ha triat? Perquè ningú el va obligar a triar l’opció en català, va ser cosa seva.
Si la llibertat lingüística passa perquè qualcú intenti canviar una visita en català que ell mateix ha triat, convé que faci un reinici mental i comenci de bell nou. Suposem que l’esmentat individu hagués triat la versió en espanyol i que una persona hagués demanat al guia que la fessin en anglès, amb l’argument que és la llengua global, que tothom entén i l’única amb la qual es pot anar pel món... Tothom en sap la resposta, per tant, no cal explicar-la.
