Passi el que passi amb el resultat electoral d'aquest diumenge 23 de juliol, sospit que haurem de fer algunes relectures de clàssics, com ara ‘No pensis en un elefant’ de George Lakoff. Llenguatge i debat polític, creació de marcs mentals i cognitius, democratització de la democràcia contra els discursos demofóbics, la veritat i la mentida en el discurs públic, repensar i problematitzar de nou els vincles socials (per exemple, el treball remunerat, la participació ciutadana, o la relació de l'ésser humà amb el planeta), són debats inajornables. No renunciar a l'emancipació del gènere humà de totes les servituds, vol dir pensar, organitzar, fer. Ho ha estat sempre, però cal insistir-hi.
Cal insistir, ara més que mai, en pensar globalment i actuar localment. En aquest sentit, al acabar l'estiu hi ha una fita marcada en el calendari: La contracimera dels moviments socials convocada a Marràqueix del 12 al 15 d'octubre de 2023, coincidint amb les reunions anuals del Banc Mundial (BM), i el Fons Monetari Internacional (FMI), que enguany es fan a l'esmentada ciutat marroquina.
El manifest de convocatòria no pot ser més clar pel que fa als objectius: "La nostra contracimera serà una oportunitat per mostrar camins alternatius als del Banc Mundial i l'FMI; per forjar vincles i enfortir així els nostres moviments, en particular en la perspectiva de la COP28; per a debatre, des del punt de vista dels pobles, les dificultats a les quals ens enfrontem actualment -econòmiques, ecològiques, del cost de la vida, repressives, de gènere, racials- i de les quals el Banc Mundial, l'FMI i els seus aliats tenen una responsabilitat històrica".
En un altre paràgraf diuen: "És hora d'aixecar-se i teixir una xarxa de lluites i alternatives per a sembrar les llavors d'una societat en la qual prevalguin el bé comú, el respecte als límits planetaris, la sobirania alimentària i la justícia climàtica i social. Serem nosaltres qui decidirem el nostre futur, i rebutgam el que ens volen imposar el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i els seus aliats. Ha arribat el moment de posar fi al seu colonialisme ideològic!".
Una Mallorca lliure i veritablement prospera requereix trencar amb l'actual divisió productiva internacional imposada per les elits (que ens assigna el paper de monocultiu turístic), i, alhora, requereix democratitzar el poder exorbitant de les multinacionals (immobiliàries, fons d'inversió, turístiques, etc.)
Tot plegat és molt engrescador. Clar que és complicat i dificultós d'aconseguir. Inclús hi haurà lectors i lectores que ho qualificaran d'impossible. Tant és! Hi ha una frase de Marina Garcés que ho diu tot: "Una mica d'impossible o m'ofego".
