El meu anterior article el titulava Si arribessin a governar...he de començar amb l’evidència que sí que han arribat les dretes i extrema, governaran aquests pròxims quatre anys. La meva primera reacció, al recompte del col·legi electoral pontdinquer fou exclamar a una amiga apoderada del PSOE que no tenia la meva llarga experiència, estic farta de perdre!

Després de la primera reacció ve la reflexió, l’anàlisi dels resultats, la lectura d’articles dels analistes polítics. Tindrem dretes als principals Ajuntaments, als 4 (!) Consells insulars, al Govern autonòmic. El Parlament tindrà Mesa dominada per les dretes, es conformaran durant la segona quinzena de juny... I el 23 de juliol nova cita electoral.

En aquesta proppassada hi ha hagut augment de tres punts en la participació, la majoria ha votat les dretes, les esquerres han patit l’abandó dels seus, potser motivada per la divisió mostrada, sigui en la conformació de llistes -per exemple l’acord in extremis de Formentera, sigui pel renou motivat per les discrepàncies en el si del govern estatal, sigui... en una paraula m’ho comentava un conegut de dretes de tota la vida, la gent d’esquerres castiga la divisió dels seus...

I el sendemà, dilluns 29 de maig, l’anunci del Sr. Sánchez d’eleccions generals. Una maniobra que uns han dit que és tàctica, altres, magistral. El que és ben segur és que ha espavilat les esquerres del PSOE a arribar a acords, ha desinflat l’ èxit del Sr. Feijoo amb la seva bruta campanya en contra del govern estatal en lloc de parlar dels problemes de la gent a cada Comunitat i poble o ciutat.

Ara ens toca la resistència que hem exercit tants anys, renovar l’esperança que no s’ha de perdre. Ser conscients que l’onada del pensament de les dretes conservadores i extremes en les actituds xenòfobes, racistes, antifeministes, que ha anat guanyant adeptes als països de la Unió Europea també ha arribat fins aquí, a ca nostra. Els hem vist a Itàlia, a Hongria, a França, a Suècia, a Dinamarca...

Els grans perdedors d’aquestes eleccions, Ciudadanos, Unidas Podemos, potser cerquen les raons en factors externs, és indubtable que ambdues formacions han mostrat divisions i canvis, factors interns que també han influït en la pèrdua de confiança dels seus votants.

No és fàcil governar en coalició, aquí ho sabem i ho hem experimentat en tres ocasions a l’àmbit autonòmic. A l’estatal la primera vegada ho ha experimentat el Sr. Sànchez i li ha costat molt, així i tot, volem continuar apostant per la pluralitat, perquè també hem conegut majories absolutes de dretes i esquerres que han empobrit la nostra feble democràcia nascuda d’un passat dictatorial.

En aquesta nova cita electoral hem de recuperar l’esperança, en aconseguir unes Corts plurals, amb majoria de totes les esquerres d’arreu de l’Estat, que pugui fer front al PP i VOX. Haurem de renovar l’optimisme de la voluntat, més necessari que mai, fonamentat en el pessimisme de la intel·ligència, per renovar els missatges engrescadors cap a la bona gent d’esquerres incansable en la seva ferma voluntat de transformar aquest sistema capitalista que és depredador, insostenible, injust, patriarcal.

No oblidem recordar la bona gestió dels nostres governs d’esquerres municipals, insulars, autonòmic. Durant vuit anys saberen millorar la gestió pública, amb transparència, honestedat. No puc esmentar tots els avenços aconseguits en la millora del nostre entorn, en la gestió de la pandèmia insistint a no deixar ningú abandonat, en els ajuts i prestacions cap aquelles persones més vulnerables, en la millora del transport públic, a afavorir l’accés a la cultura en totes les seves manifestacions, a millorar la xarxa d’atenció a les víctimes del masclisme i els seus infants... Us ho puc assegurar, des de l’àmbit del meu poble Marratxí, passant pel Consell de la meva illa, i el Govern autonòmic, s’ha fet una gran feina, amb professionalitat i entusiasme, vencent dificultats i crítiques no sempre justes...

Des d’aquestes línies el meu agraïment, el meu reconeixement, per totes les persones al capdavant de les institucions governades per les esquerres plurals.

Que el cansament no ens guanyi, després de la reflexió, de la crítica sincera sempre necessària, reprenguem la il·lusió i les ganes de transformar aquesta societat.

Hem fet una passa enrere però podem fer-ne una endavant a les pròximes eleccions, facem les coses com ho sabem fer, amb diàleg, amb generositat. Amb cooperació i sense imposició. Aquesta és millor manera d’aconseguir una proposta unitària a l’esquerra del PSOE, i amb aquest, junts, puguem guanyar al PP i VOX.